Programa Electoral Junts - Europa 2024

PREÀMBUL

En aquests darrers anys, el front europeu ha esdevingut l’escenari de les nostres principals victòries en la lluita per la independència de Catalunya. Des de l’any 2017, hem aconseguit fites significatives tant en l’àmbit judicial com en el polític. Les nostres victòries a Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Escòcia i al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), així com els nostres èxits en institucions com el Parlament Europeu, el Consell d’Europa i les Nacions Unides, demostren la nostra capacitat i determinació. És per això que continuar avançant en aquest front serà crucial en els propers anys per assolir la nostra meta d’independència.

Des de l’exili i el Parlament Europeu, no hem deixat mai de teixir complicitats amb actors de tots els països de la Unió Europea i de diverses famílies ideològiques democràtiques. Aquestes aliances polítiques i socials, que hem construït pacientment, són fonamentals per internacionalitzar la causa catalana. Cal seguir treballant amb fermesa i dedicació per reforçar aquests vincles a tots els nivells, tant a la Unió Europea com a la comunitat internacional.

Catalunya no disposa d’un seient propi a les institucions europees, i per això, maximitzar la nostra presència al Parlament Europeu és la millor manera de garantir que les polítiques i els fons europeus responen als interessos dels catalans. Aspectes cabdals per a la nostra economia, com ara el corredor mediterrani, les polítiques agràries o els fons Next Generation, han de ser tractats de manera directa i sense la intermediació de Madrid.

Així mateix, cal recordar que el català és la tretzena llengua més parlada de la Unió Europea, i aconseguir la seva oficialitat seguirà sent una de les nostres prioritats. Som l’única força política que presenta batalla, tant jurídica com política, per assegurar que la nostra llengua tingui el reconeixement que mereix. La nostra identitat cultural i lingüística és un pilar fonamental de la nostra nació, i no defallirem fins aconseguir el seu estatus oficial a Europa.

La Unió Europea ha de construir-se com una comunitat de llibertat, igualtat, democràcia i justícia social. Ens hi juguem el futur en la defensa dels drets civils i de l’estat de dret, dels drets socials i dels treballadors, de la igualtat de gènere i dels drets de la comunitat LGTBI, així com en la lluita contra el racisme i tota mena de discriminació. Volem una Europa que, a escala global, lideri la lluita per la pau, la resolució justa dels conflictes armats, la protecció dels drets humans i la lluita contra la pobresa als països del Sud Global.

Catalunya ha de tenir una veu pròpia i potent en tots els grans debats europeus. La transició verda i la lluita contra el canvi climàtic són reptes ineludibles que han de ser abordats de manera socialment justa. A més, la nostra veu ha de ser escoltada en discussions sobre el rol de la Unió Europea en l’economia global, l’ampliació a nous Estats membres i la reforma institucional per avançar cap a una Europa més federal. Catalunya té molt a aportar en aquests àmbits, i la nostra implicació és essencial per a la refundació de la Unió Europea. Junts, com a única candidatura exclusivament catalana en aquestes eleccions al Parlament Europeu, està en la millor posició per dur a terme aquesta tasca.

El president Carles Puigdemont ha liderat, des de l’exili, la lluita per la independència de Catalunya. La seva figura és avui coneguda i respectada a Europa i arreu del món. Lliures per Europa som la seva gent, i hem vingut a continuar la feina que hem estat fent amb ell durant tots aquests anys, en alguns casos compartint l’exili colze a colze, sense defallir. El nostre compromís és ferm: seguirem treballant incansablement per defensar els interessos de Catalunya i per garantir que la nostra nació tingui el reconeixement i la presència que es mereix a Europa. Ara és el moment d’alçar la nostra veu.

10 IDEES CLAU

1. Reivindicar a Europa el dret a l’autodeterminació de Catalunya i lluitar pel nostre reconeixement nacional com a futur estat independent en el sí de la UE
2. Denunciar les violacions de l’estat de dret per part de l’estat espanyol en la seva ofensiva contra l’independentisme català i desemmascarar el doble raser de la UE respecte d’altres països de la UE o de fora de la UE que també el violen
3. Defensar els interessos dels diferents actors econòmics catalans davant de les institucions europees: pagesos i pescadors, empreses (principalment PIMES i cooperatives) del sector industrial i del sector serveis, treballadors, autònoms i consumidors
4. Seguir treballant en l’estratègia per assolir la oficialitat del català a la UE
5. Defensar la prioritat del corredor mediterrani davant de la Comissió Europea
6. Reformar la UE per fer-la més democràtica, més propera al ciutadà, més transparent i immune a la corrupció, i més compromesa amb la seva diversitat nacional
7. Completar la unió fiscal i la unió bancària, avui inacabades, per tal de dotar la CE d’un pressupost equivalent al 2% del PIB de la UE que li permeti encarar adequadament el repte de la transició verda i digital. Posar la política monetària del BCE al servei d’aquests mateixos reptes.
8. Avançar més decididament en la lluita contra el canvi climàtic, implementant amb més determinació i celeritat el Green Deal, però assegurant que els costos de les polítiques ambientals es reparteixen d’una manera socialment justa.
9. Posar la política exterior de la UE al servei de la defensa dels principis del dret internacional i d’una resolució dels conflictes que garanteixin una pau justa. Fer de la UE una potència líder en la lluita contra la pobresa, la consecució dels ODS i en la defensa dels drets humans, tot garantint que la seva política comercial és coherent amb aquests objectius.
10. Avançar en la consolidació dels drets i les llibertats que doten de contingut la ciutadania europea: combatre tota forma de discriminació, millorar la garantia dels drets de dones i de les persones LGBTI i dotar de contingut l’Europa Social.

EIX 1: INTERNACIONALITZACIÓ DE LA CAUSA CATALANA.

1. 1 REIVINDICACIÓ DEL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA

LLUITA PEL NOSTRE RECONEIXEMENT NACIONAL I COM A FUTUR ESTAT INDEPENDENT EN EL SÍ DE LA UE

L’1 d’Octubre de 2017, Catalunya va viure un moment transcendental de la seva història. Aquell dia, malgrat la repressió i la violència exercida per l’Estat espanyol, el poble català va sortir en massa per exercir el seu dret a l’autodeterminació en un referèndum legal i legítim. Milers de ciutadans van desafiar la por i les amenaces per dipositar el seu vot en favor de la independència, un acte de coratge i determinació que va ser observat amb admiració arreu del món. Aquest referèndum va evidenciar la voluntat col·lectiva del nostre poble de decidir lliurement el seu futur polític i d’esdevenir un estat independent en el sí de la UE.

Però la batalla no ha acabat. Per tal que la independència de Catalunya esdevingui una realitat efectiva, és imprescindible obtenir el reconeixement internacional. El suport dels altres estats i institucions internacionals és fonamental per legitimar la nostra causa i tenir opcions d’assolir la independència. En aquest context, la nostra presència al Parlament Europeu esdevé una eina crucial per projectar la nostra veu i les nostres reivindicacions a la Unió Europea.

El compromís de Junts és ferm: treballarem incansablement per posar en l’agenda europea i internacional la qüestió catalana, i per defensar els drets del nostre poble en tots els fòrums disponibles. Entenem que l’autodeterminació no és només un dret reconegut pels tractats internacionals, sinó una expressió legítima de la voluntat democràtica d’un poble. La nostra missió serà explicar i argumentar aquesta posició a la Unió Europea, fent ús de totes les vies diplomàtiques i de comunicació al nostre abast.

En aquesta línia, presentem un conjunt de mesures i accions destinades a augmentar el coneixement internacional sobre el cas català i a facilitar el camí cap a l’assoliment i reconeixement de la nostra independència. El nostre objectiu és clar: consolidar el suport extern necessari per garantir el respecte al mandat popular expressat l’1 d’Octubre i avançar cap a la creació d’un estat independent dins la Unió Europea. És hora que Catalunya prengui el seu lloc a la comunitat internacional, i amb la vostra confiança i suport, estem decidits a treballar per aconseguir-ho.

1. Continuarem remarcant la naturalesa de Catalunya com a nació i el seu legítim dret a l’autodeterminació. En aquest sentit, seguirem remarcant la legitimitat del referèndum de l’1 d’octubre.
2. Promourem, com hem fet aquests anys, la memòria de Catalunya com una antiga nació europea que ha participat en totes les etapes de la seva història fent aportacions positives al progrés polític, econòmic i social dels europeus.
3. Assenyalarem la posició de subordinació que pateix Catalunya en tots els àmbits per fer entendre dins la UE la legitimitat de la causa independentista.
4. Posicionarem Catalunya com un actor preparat per a assolir la seva plena sobirania nacional en el marc de la UE.
5. Treballarem per construir aliances que permetin un major coneixement de Catalunya a l’exterior i del seu dret a l’autodeterminació, a l’empara del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.
6. Promourem el debat sobre la compatibilitat d’un referèndum d’autodeterminació de Catalunya i la Constitució espanyola (particularment, en base al seu article 92) entre els actors polítics i jurídics europeus.
7. Promourem el debat sobre com el dret a l’autodeterminació és plenament compatible amb el projecte europeu i el seus tractats.
8. Recolzarem i reforçarem des del Parlament Europeu el procés de negociació entre Junts i el PSOE, amb mediació internacional, iniciat a Ginebra per resoldre el conflicte polític de l’estat amb Catalunya.
9. Defensarem el dret a l’autodeterminació com el millor mètode de resolució conflictes territorials, i l’exemple que la Unió Europea ha de donar en la seva projecció exterior.
10. Treballarem el contacte amb tots aquells actors que siguin rellevants a l’opinió pública europea pel que fa a la percepció europea sobre Catalunya, la seva identitat i el moviment independentista.
11. Treballarem el contacte amb parlamentaris interessats en afers europeus i internacionals als parlaments dels estats de la Unió Europea.
12. Ens desplaçarem per tots els estats de la Unió on sigui possible, per explicar de primera mà el cas català per tal d’augmentar-ne el coneixement entre les elits i les opinions públiques dels estats europeus.
13. Participarem de tots aquells projectes i missions d’eurodiputats que ens permetin entrar en contacte amb governs i parlamentaris pertanyents a països dins i fora de la Unió Europea.
14. Promourem el coneixement sobre els processos d’independència a Europa durant el darrer segle, remarcant com les fronteres són i han estat canviants al llarg de la història i com el millor mètode per canviar-les és fer-ho democràticament.
15. Impulsarem una reforma de la legislació europea per acceptar el procés d’ampliació interna, és a dir, el procés pel qual un territori que esdevé independent d’un estat membre existent pot esdevenir un nou Estat membre.

1.2 DENÚNCIA DEL DOBLE ESTÀNDARD, DE LA VIOLACIÓ DE L’ESTAT DE DRET I LA REPRESSIÓ. I DE LA DERIVA AUTORITÀRIA DE L’ESTAT ESPANYOL

La darrera dècada ha estat marcada per una repressió sistemàtica i continuada contra l’independentisme català per part de l’estat espanyol. Aquesta repressió no només s’ha limitat a la persecució de càrrecs públics, sinó que també ha afectat greument membres de la societat civil, creant un clima de por i inseguretat entre aquells que defensen el dret a l’autodeterminació. Les detencions arbitràries, els judicis polítics i les sancions desproporcionades han estat una constant en el panorama català, configurant un escenari de vulneració de drets fonamentals.

Malauradament, les institucions europees han demostrat una preocupant tolerància envers aquesta situació. La permissivitat de la Unió Europea envers els abusos de l’estat espanyol ha generat un inquietant doble estàndard. Mentre que en altres casos de vulneracions de drets humans i polítics en diversos estats membres de la Unió, les institucions europees han actuat amb fermesa, en el cas de Catalunya han preferit mirar cap a una altra banda. Aquesta indiferència institucional ha permès la perpetuació de l’existència de presos polítics i exiliats, qüestionant la credibilitat de la Unió Europea com a garant dels drets humans. No en va, diversos estats autocràtics, com Rússia, la Xina o Turquia, s’han recolzat en la permissivitat de la UE amb la repressió a Catalunya per deslegitimar les crítiques europees a propòsit de les seves violacions de drets civils i polítics.

En aquest context, cal destacar la importància de les instàncies judicials europees i internacionals, que, en contraposició a la inacció de les institucions polítiques, han donat repetidament la raó a l’independentisme català. Sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i decisions d’altres organismes judicials internacionals han reconegut la injustícia de moltes de les accions repressives de l’estat espanyol. Aquestes resolucions judicials no només representen una victòria legal, sinó que també obren una nova via per a la defensa dels drets del poble català a nivell internacional.

Un concepte clau que emergeix d’aquestes sentències és el de Grup Objectiu Identificable (GOI), que permet reconèixer les violacions sistemàtiques de drets humans dirigides contra un grup específic, en aquest cas, els catalans independentistes. Aquest reconeixement és fonamental per pressionar les institucions europees a actuar de manera coherent i justa, denunciant les actuacions repressives de l’estat espanyol i protegint els drets de tots els ciutadans europeus sense excepcions.

És imperatiu que la Unió Europea esdevingui conscient de la seva responsabilitat en la protecció dels drets humans i democràtics dins de les seves fronteres. No podem permetre que un doble estàndard es consolidés, ja que això no només deslegitima la lluita per la justícia a Catalunya, sinó que també debilita els fonaments de la pròpia Unió Europea, tant internament com externament. La falta de coherència en la defensa dels drets humans posa en perill la integritat i la unitat del projecte europeu, minant la confiança en les institucions europees.

Des de Junts, hem treballat i treballarem incansablement per denunciar aquest doble estàndard i per assegurar que la Unió Europea actuï amb fermesa i justícia en tots els casos de violació de drets humans, sense importar l’estat membre en qüestió. La nostra missió és garantir que els drets del poble català siguin respectats i protegits.

1. Defensarem l’aplicació integral de l’amnistia, així com el seu encaix amb el dret europeu i internacional.
2. La Unió Europea no tracta igual totes les violacions de l’estat de dret, sinó que fa diferències segons el país en què es produeixen, protegint quasi sempre els estats com l’espanyol pertanyents a l’Europa occidental. Seguirem denunciant el doble estàndard de la UE pel que fa les violacions dels principis de l’estat de dret en els seus estats membres. Un doble estàndard que dificulta la defensa dels drets fonamentals a l’interior de la UE generant precedents d’allò que és permissible.
3. Denunciarem que els dobles estàndards de la UE són un perill per al seu propi prestigi i credibilitat internacional, laminant la seva capacitat per defensar els drets humans i els drets de les minories arreu del món.
4. Defensarem que les resolucions del Consell d’Europa, les sentències del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg o els pronunciaments dels comitès i grups de treball de drets humans de la ONU siguin d’obligat compliment per als estats i siguin tinguts plenament en compte en els informes de la Comissió Europea sobre l’estat de dret europeu.
5. Seguirem pressionant les principals institucions europees perquè s’impliquin en el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.
6. Reclamarem a la Comissió Europea que analitzi, no només la independència formal dels jutges, sinó també el biaix ideològic de la cúpula judicial espanyola contra l’independentisme i la pròpia catalanitat.
7. Promourem que la Comissió Europea i el Parlament Europeu assumeixin com a propi el concepte de GOI (Grup Objectivament Identificable), provinent de la sentència del TJUE en el cas Lluís Puig et al del 31 de gener de 2023, en tots els seus informes relacionats amb les violacions de l’estat de dret. Considerem que el concepte GOI obre la porta a una defensa real de les minories en aquells estats on es consideri que malgrat que l’estat de dret funciona generalment bé, existeix una persecució sistemàtica contra els membres d’un col·lectiu determinat.
8. Defensarem davant la UE que els catalans com a poble i els independentistes com a moviment som clarament grups objectivament identificables que patim maltracte i persecució judicial de l’estat a causa de la nostra identitat i idees polítiques.
9. Seguirem denunciant l’ús de programaris espies (spyware) com ara Pegasus o Candiru per part de l’estat espanyol contra ciutadans catalans i reclamarem el compliment de les resolucions europees que han condemnat l’estat espanyol per la persecució contra l’independentisme.
10. Seguirem denunciant els atacs contra l’espai judicial europeu i el sistema d’euroordres i rebutjarem qualsevol intent de modificar-los que comporti una pèrdua de garanties, alhora que seguirem defensant l’estat de dret europeu davant de l’estat de llei, garantint que les lleis serveixin sempre per protegir la democràcia i no per silenciar-la.
11. Promourem la memòria dels crims mai jutjats del franquisme, la falta d’una transició espanyola que signifiqués un autèntic trencament amb el règim franquista, i la continuïtat de la cultura política, judicial i policial en el règim constitucional actual.
12. Promourem la memòria dels exilis de tots aquells catalans que han hagut de refugiar-se fora del nostre país a causa de la repressió de l’estat espanyol al llarg del temps.

EIX 2: DEFENSA DELS INTERESSOS DE CATALUNYA

És fonamental defensar els interessos catalans a Brussel·les, dialogant amb tothom, com sempre hem fet. Exigirem als candidats a comissaris europeus que tinguin en compte les necessitats de Catalunya en els àmbits econòmic, social, cultural, mediambiental i polític a canvi dels nostres vots. Només amb una presència activa i decidida podrem assegurar que les polítiques europees reflecteixin les particularitats i aspiracions del nostre país.

Per tant, defensarem els interessos de Catalunya en tots els sectors, posant especial atenció a les lleis europees sobre infraestructures, mobilitat, transició energètica, preservació ecològica i captació d’inversions i subvencions europees. Volem garantir que Catalunya es beneficiï plenament de les oportunitats que ofereix la Unió Europea, contribuint alhora amb les nostres propostes i solucions innovadores.

Cal assegurar que els trets diferencials de Catalunya es considerin en tota la legislació europea. La política pesquera ha de reconèixer la pesca artesanal, la política agrària ha d’atendre la sequera estructural, i el Green Deal i la Llei de restauració de la natura no han de promoure la reforestació en països com el nostre, on la massa forestal ha crescut i cal una gestió sostenible. També insistirem en la protecció del nostre patrimoni cultural i lingüístic, així com en el suport a la nostra indústria creativa i tecnològica.

Així mateix, és essencial vetllar perquè el País Valencià i les Illes Balears es beneficiïn de les polítiques de la Unió Europea adaptades a les diferents realitats d’aquests territoris, tot garantint que les seves necessitats i particularitats es tinguin en compte en la formulació i implementació de les polítiques europees. Des de Junts, volem promoure els seus interessos, incloent-hi aquells en matèria lingüística i de reconeixement històric, tot garantint que aquests territoris puguin aprofitar plenament les oportunitats que ofereix la Unió Europea i se’n beneficiïn de manera equitativa.

D’altra banda, ens comprometem a mantenir l’oficina parlamentària, que ha estat una experiència única a l’estat, oberta al públic com hem fet durant el període 2021-2024 creiem en una democràcia més participativa i la interacció directa amb els ciutadans ha estat clau per defensar els interessos de Catalunya. La nostra voluntat és continuar fomentant aquest diàleg obert i transparent, que ens permeti recollir les inquietuds i propostes dels catalans i catalanes, i traduir-les en accions concretes a l’àmbit europeu. Ens comprometem a treballar incansablement per un futur on Catalunya tingui una veu forta i influent a Europa.

2.1. MÓN RURAL, AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA

El sistema alimentari és un dels pilars fonamentals de la producció i el consum a Europa, i alhora és responsable d’una cinquena part dels impactes ambientals i climàtics. Aquest sistema abasta des de la producció agrícola fins al consum final, i la seva gestió té un paper crucial en la nostra societat. El sector primari, en particular, té el desafiament no només de produir aliments com a necessitat humana bàsica, sinó també de mantenir l’equilibri dels ecosistemes i contribuir al benestar social.

El pressupost de la Política Agrària Comuna (PAC) de la UE representa més d’un terç del pressupost total de la Unió, reflectint la importància crítica d’aquest sector. Davant dels reptes globals com el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, és essencial alinear els objectius de producció amb els principis del Pacte Verd Europeu i l’Estratègia de la Granja a la Taula. Aquests enfocaments busquen garantir la sostenibilitat ambiental, assegurar que la producció d’aliments sigui saludable i accessible per a tots els ciutadans europeus, i preservar la biodiversitat. A més, aquest procés ha de dur-se a terme amb el degut respecte i suport cap al sector primari.

Des de Junts, volem assegurar que els drets dels agricultors, ramaders i pescadors catalans siguin respectats a Brussel·les. Creiem que és imprescindible proporcionar-los el suport necessari per adaptar-se a aquests canvis, incloent-hi l’accés a finançament, formació i tecnologies innovadores que els permetin incrementar la seva eficiència i sostenibilitat. També volem assegurar que les obligacions que s’imposen al sector primari català siguin proporcionals i que no s’imposin càrregues burocràtiques excessives que dificulten el seu dia a dia. Així, volem garantir que el sector primari pugui continuar essent un pilar fonamental de la nostra societat, contribuint al desenvolupament econòmic, la cohesió social i la protecció del medi ambient. Ens comprometem a treballar perquè aquest sector tingui les eines i els recursos necessaris per enfrontar els desafiaments del futur amb èxit.

Junts també té clar que el futur de Catalunya passa per la revitalització i dinamització de les seves zones rurals. Ens comprometem a treballar perquè el pilar de desenvolupament rural de la PAC contribueixi de manera efectiva a retenir i assentar població en aquestes àrees, combatent així el despoblament i garantint un equilibri territorial just. Volem que les nostres zones rurals siguin espais vius, plens d’oportunitats i atractius per a les noves generacions.

1. Seguirem treballant per assegurar que els subsidis i ajuts agraris europeus es concedeixin amb criteris de sostenibilitat ambiental, competitivitat econòmica i equilibri territorial dels productors. Seguirem lluitant perquè les ajudes a la renda agrària es facin efectives dins de termini i tinguin en compte la sequera estructural que pateix Catalunya, contribueixin a revertir la manca de relleu generacional.
2. Treballarem perquè el pilar de desenvolupament rural de la PAC contribueixi a retenir i assentar població a les zones rurals.
3. Reclamarem que els preu dels productes agraris no estiguin per sota dels costos a través de la modificació de la Directiva de pràctiques comercials deslleials i combatre les pràctiques d’abús de mercat en la distribució alimentària.
4. Exigirem que tots els productes agrícoles d’importació compleixin amb els mateixos estàndards fitosanitaris i ambientals als quals estan sotmesos els productors de la Unió.
5. Treballarem perquè, en el marc de la PAC, s’augmentin els ajuts a explotacions petites, mitjanes i familiars i es limitin als grans terratinents, potenciant l’adopció de mesures socials i agroambientals i assegurant un repartiment just dels costos i els beneficis, amb especial atenció al petit productor.
6. Promourem que la nova PAC del període 2028-2034 s’aliniï amb el Green Deal, tot assegurant que qualsevol mesura tingui en compte i mitigui potencials impactes negatius sobre els nostres pagesos i ramaders i els compensi.
7. Defensarem que aquesta nova PAC redueixi de manera substancial les càrregues burocràtiques per als agents del sector primari. i que s’apliqui correctament el principi de finestreta única per a la realització de tràmits administratius.
8. Promourem una política pesquera comuna que vetlli per la recuperació dels estocs pesquers del Mediterrani i tingui en compte la pesca artesanal i de petita escala, posi en valor els avenços aconseguits a Catalunya en matèria de vedats de pesca i faci front a les subvencions a la pesca intensiva. És imperatiu que els plans pesquers plurianuals es basin en la gestió ecosistèmica.
9. Defensarem que les quotes pesqueres han de ser marcades per la Generalitat de Catalunya ja que el sector pesquer català es basa en un model familiar basat en la tradició i de pesca artesanal amb petites embarcacions que necessiten sortir moltes vegades a fer pesca de cabotatge i, per tant, amb necessitats molt diferents de les grans embarcacions que amb pocs dies a l’any ja poden mantenir el seu model de negoci. La centralització a Madrid de les quotes pesqueres és perjudicial per al sector pesquer català.
10. Serem molt exigents amb els acords pesquers amb tercers països, que en alguns casos es basen en la sobre-explotació de les seves reserves de peixos posant en risc els ecosistemes d’altres parts del món i, com en el cas de l’Àfrica occidental, provocant un augment de les migracions de la població local cap a Europa degut als abusos de part del sector pesquer europeu.
11. Ajudarem en l’impuls de la marca Made in Catalonia per aglutinar tots els productes catalans amb indicació geogràfica protegida (IGP) o sense, i totes les IGP, per defensar i promocionar els seus productors, i afavorint que l’etiquetatge dels productes agraris inclogui informació de la cadena alimentària.
12. Defensarem que tots els productes IGPs catalans, com per exemple els provinents del sector vitivinícola, siguin inclosos com a tals en els tractats de comerç que se signin o es revisin amb tercers països
13. Impulsarem la visibilitat de les nostres Denominacions d’Origen a Europa, defensant el paper estratègic de l’agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca en la nostra societat.
14. Liderarem una marca de qualitat agroalimentària europea i apostarem perquè Catalunya sigui una referència en bio-economia i la defensa de la biodiversitat.
15. Desenvoluparem el potencial de l’agricultura, la ramaderia i la pesca sostenibles, per exemple mitjançant la promoció de la producció i el consum dels productes de proximitat o quilòmetre zero i d’agricultura ecològica i lluitant activament contra el malbaratament d’aliments i la sobirania alimentària dins del marc de l’Estratègia Farm to Fork, que preveu reduir la pèrdua de nutrients i l’ús de fertilitzants i pesticides perjudicials per a la salut humana i planetària.
16. Donarem suport als projectes transfronterers en el camp de l’agricultura i la ramaderia.
17. Proposarem aplicar la taxa de carboni en frontera (CBAM) als productes agraris (almenys a través del transport), per atenuar les desigualtats derivades de la manca de reciprocitat en exigències ambientals i que el preu dels aliments provinents de fora de la UE incorpori també la seva petjada de carboni.
18. Promourem la presència de productes catalans sempre que organitzem presentacions, esdeveniments i activitats a Brussel·les, sobretot a les instal·lacions del Parlament Europeu.

2.2. ECONOMIA, EMPRESA I PIMES

Les mitjanes empreses (PIMEs) catalanes troben en el mercat interior europeu la seva principal destinació d’exportació. Amb una economia orientada cap a l’exterior, aquest mercat és fonamental per al creixement i l’estabilitat de Catalunya. Però no ens podem conformar només amb això. Catalunya necessita diversificar la seva economia i consolidar-se com un referent del sud d’Europa.

Aprofitar les oportunitats que ofereix el mercat europeu és essencial per desenvolupar sectors econòmics d’alt valor afegit en àmbits estratègics de l’economia del coneixement com la tecnologia, les energies renovables i la biomedicina. Aquest objectiu és clau per garantir un futur pròsper i sostenible per al nostre país. Per aconseguir-ho, cal fomentar la innovació, la recerca i el desenvolupament tecnològic, així com impulsar polítiques que afavoreixin la internacionalització de les nostres empreses i l’atracció de talent i inversions estrangeres.

A més, és imprescindible defensar els interessos econòmics catalans i de les seves PIMEs davant els intents de l’Estat espanyol de dificultar-ne el desenvolupament. Recentment, hem vist com l’intent d’absorció del Banc Sabadell per part del BBVA amenaçava amb augmentar la concentració del mercat bancari, un fet profundament perjudicial per a les llars i les empreses catalanes. Cal combatre aquestes pràctiques i apostar per una Catalunya amb un sistema financer sòlid i descentralitzat, capaç de donar suport a una economia dinàmica i innovadora.

Per altra banda, cal recordar que potenciar el caràcter democràtic de les organitzacions empresarials -tant petites, com mitjans com grans empreses- ha estat una via contrastada històricament en els països de la UE més avançats per assolir una sòlida compatibilitat entre prosperitat i eficiència, d’una banda, i distribució justa de la prosperitat, de l’altra. Per aquesta raó, cal posar especial atenció en la promoció i l’enfortiment de les formes de democràcia empresarial, com són la co-gestió, o el cooperativisme i totes les demés formes de l’economia social.

Catalunya té el potencial per ser un dels països més avançats i pròspers d’Europa, i hem de treballar conjuntament per fer-ho realitat. Només així podrem garantir una

Programa Electoral Junts - Europa 2024

3.5. IMMIGRACIÓ

[...] que els procediments per a l’obtenció de l’asil garanteixin tots els drets dels sol·licitants. Així mateix, considerem que és essencial que els migrants per motius econòmics tinguin dret a entrar a la UE per incorporar-se a sectors econòmics on hi pot haver escassetat de mà d’obra. La migració regulada pot ser una solució efectiva per a les necessitats laborals dels estats membres i una oportunitat per als migrants d’accedir a millors condicions de vida. És fonamental establir vies legals i segures per a la migració econòmica, de manera que els treballadors estrangers puguin contribuir a l’economia europea de manera digna i segura. El Pacte de Migració i Asil és un pas endavant en alguns aspectes respecte del Sistema Europeu Comú d’Asil articulat al voltant del Reglament de Dublín, com el fet de repartir millor els costos d’acollida de refugiats entre els estats membres, essent aquest fet molt important per a Catalunya, que té el seu programa de refugi tensionat. Però, tot i així, fem una aproximació crítica a aquest Pacte en la mesura que, si bé d’una banda millora en alguns punts les regles vigents fins ara, en determinats punts -que rebutgem- suposa un risc per a la protecció real dels drets humans dels immigrants.

Amb tot, creiem que cal millorar les garanties procedimentals per a les persones sol·licitants d’asil i garantir de manera efectiva que els seus drets no són vulnerats mentre dura el procés de sol·licitud de l’asil. És necessari assegurar que els sol·licitants d’asil tinguin accés a assistència legal, a serveis de traducció i una audiència justa i ràpida. També és crucial que la UE treballi en col·laboració amb els països d’origen i trànsit per abordar les causes profundes de la migració, com els conflictes armats, la pobresa extrema, la inestabilitat política i els desastres naturals.

1. Defensarem el dret d’asil per a aquelles persones que compleixen les condicions per tenir-lo. A la vegada, exigirem l’aprofundiment de la solidaritat entre estats membres a l’hora d’acollir refugiats tot obligant que els estats del centre i el nord d’Europa hagin de fer-se’n càrrec, sense opció d’evitar-ho amb contrapartides econòmiques, per tal que Catalunya no vegi sobresaturat el seu sistema d’acollida ni tingui creixements poblacionals no sostenibles.
2. Promourem una política de cooperació al desenvolupament de la UE que abordi les causes estructurals de les migracions forçades per prevenir fluxos migratoris difícils de controlar, possibilitant així una gestió efectiva de les fronteres exteriors de la UE que, a la vegada, sigui respectuós amb els drets humans.
3. Impulsarem la revisió i millora dels acords de readmissió de la UE amb tercers països, assegurant que els retorns es facin de manera digna i segura, amb garanties plenes pels drets dels migrants.
4. Treballarem a favor de l’establiment de vies legals, controlades, àgils i eficients d’atracció de treballadors estrangers qualificats en aquells sectors i ocupacions on hi hagi falta de mà d’obra, tot garantint l’existència de mecanismes per a la seva plena integració. A aquest efecte, donarem suport a l’establiment de la Reserva de Talents de la UE.
5. Defensarem davant de les institucions de la UE l’assumpció de les competències d’immigració per part de Catalunya per tal de fer des de la Generalitat una gestió integral de les polítiques i els corresponents mecanismes de control així com d’acollida i integració, també amb polítiques específiques per a infants i adolescents que migren sols.
6. Denunciarem qualsevol intent per part dels Estats membres de reestablir controls dins les fronteres de l’Espain Schengen sota l’excusa de controlar la immigració il·legal, en contravenció del Codi de Fronteres Schengen, fet que afecta amb especial gravetat els passos fronterers de la Catalunya Nord.

3.6. POLÍTICA EXTERIOR, SEGURETAT I DEFENSA

En un món marcat per tensions geopolítiques creixents, la Unió Europea necessita una política exterior i de seguretat més ambiciosa i amb una autonomia estratègica sòlida. En tots els conflictes polítics actuals, és fonamental que la UE es mantingui com una ferma defensora del dret internacional públic i dels seus principis, que tenen en els Pactes i en les resolucions de Nacions Unides la seva font primordial. D’acord amb la seva vocació d’agent de pau i d’estabilitat a escala global, la UE ha de prioritzar sempre la via diplomàtica per tal de cercar una resolució pacífica dels conflictes internacionals. Tanmateix, és imprescindible treballar per tal que els diferents conflictes internacionals actuals es resolguin de manera justa i d’acord amb les disposicions del dret internacional. La pau ha de ser, sempre, una pau justa.

L’agressió russa a Ucraïna ha posat en evidència les vulnerabilitats de la seguretat col·lectiva europea i la necessitat urgent de respondre amb decisió i unitat. El dret d’Ucraïna a l’autodefensa, que d’acord amb els principis del dret internacional és inqüestionable, té com a conseqüència el deure de la UE a donar-li suport. Tanmateix, ajudar Ucraïna a resistir l’agressió russa no només és un acte de solidaritat, sinó una necessitat per garantir la seguretat del continent.

Alhora, l’ascens d’una Xina més assertiva, amb la qual Europa manté dependències en sectors estratègics, i una postura cada vegada més aïllacionista dels Estats Units, ens exigeixen redefinir les prioritats i fortaleses de la UE en la seva política exterior.

La defensa d’Europa passa per assolir una major autonomia estratègica respecte dels Estats Units pel que fa a la política de defensa i seguretat, la qual cosa requereix un aprofundiment en la unió de defensa, capaç de respondre amb eficàcia a les amenaces actuals i futures. En aquest context, tot i que cal preservar la relació euroatlàntica amb els Estats Units -sense generar duplicitats contraproduents en matèria de defensa- i que la cooperació transatlàntica segueix sent un pilar fonamental per a l’arquitectura de seguretat europea, Europa ha de ser capaç de defensar-se amb autonomia i eficàcia. Per aconseguir-ho, hem d’augmentar la nostra capacitat de dissuasió i garantir la resposta ràpida i efectiva davant qualsevol amenaça.

Catalunya, com a part integrant de la UE, no pot restar al marge d’aquest debat. El nostre compromís amb la seguretat europea és important. Una Catalunya independent ha de ser un actor preparat per assumir les seves responsabilitats en aquesta matèria. És imprescindible presentar una proposta coherent i creïble que demostri als Estats membres la nostra capacitat i determinació per contribuir a la seguretat col·lectiva de la UE.

Al mateix temps, l’acció exterior de la UE ha d’estar centrada -com ho ha estat tradicionalment des dels seus orígens- en la promoció dels drets humans i la defensa de l’estat de dret a escala global. I en l’actual context de canvi climàtic, la UE ha de seguir exercint el seu rol de potència líder en les polítiques de transició energètica i de lluita contra l’escalfament global, en el marc de les COOP de Nacions Unides, i enfortir-lo encara més. Europa ha de ser, per sobre de tot, la potència tractora de la comunitat internacional en la lluita del canvi climàtic i la defensa dels drets humans.

Des de Junts, volem mostrar que Catalunya està disposada a sumar-se a l’esforç col·lectiu europeu per garantir la pau, la seguretat i la defensa dels drets humans. Una Europa més forta, autònoma i unida és l’únic camí per assegurar un futur de prosperitat i seguretat per a tots els seus ciutadans, d’una banda, i per actuar com a potència compromesa amb el multilateralisme i el regionalisme oberts, com a pilars de la pau i la prosperitat a escala global. Catalunya vol ser un pilar d’aquesta nova Europa, compromesa amb la pau i la justícia global, i preparada per defensar-les.

1. Reclamarem que la UE tingui un paper de lideratge en la resolució de conflictes internacionals i la promoció de la democràcia i els drets humans.
2. Seguirem donant suport a l’aliança euroatlàntica amb els Estats Units com a base fonamental per a l’estabilitat i la seguretat d’Europa, però remarcarem la necessitat que la UE pugui dur a terme una política exterior amb més autonomia estratègica.
3. Donarem suport a accelerar l’ampliació de la UE com a aposta geopolítica per garantir l’estabilitat a l’est del continent i prevenir-hi la interferència de Rússia, tot prioritzant l’entrada d’Ucraïna, Moldàvia, Geòrgia, Bòsnia i Montenegro.
4. Donarem suport a totes les pressions que les institucions de la UE exerceixin per tal que tots els estats membres reconeguin Kosovo com a estat sobirà. Actualment encara hi ha cinc estats que no ho fan, entre ells l’espanyol.
5. Remarcarem la necessitat d’incrementar el suport a Ucraïna mitjançant la European Peace Facility, més ajuda macrofinancera a la hisenda pública ucraïnesa i una assistència humanitària continuada.
6. Seguirem insistint en incrementar les sancions contra Rússia mentre no posi fi a la seva agressió contra Ucraïna, amb especial èmfasi en l’adopció de sancions contra productes estratègics per als ingressos de la hisenda pública russa com el gas natural liquat. Així mateix, pressionarem perquè se segueixi reduint la dependència comercial envers Rússia en tots els sectors, especialment l’energètic.
7. Defensarem una política de reducció de riscos davant de la Xina a la UE, evitant dependències perilloses en sectors estratègics com les tecnologies punteres i la infraestructura crítica, i diversificant les cadenes de subministrament de la UE i les dels seus Estats membres.
8. Exigirem que la UE es mostri de manera assertiva en la defensa de la llibertat individual, els drets humans i els drets de les minories nacionals uigur, tibetana i mongola, que actualment pateixen la persecució sistemàtica de l’estat xinès.
9. Defensarem el dret a l’autodeterminació de Taiwan i la seva relació bilateral amb la Unió Europea, així com el seu dret a viure en pau sense l’amenaça constant d’invasió xinesa. També defensarem el dret de Hong Kong a mantenir un sistema polític diferenciat i denunciarem la repressió contra la seva societat civil.
10. Defensarem que la UE s’impliqui molt més activament en l’estabilització de l’Orient Mitjà, incloent una posició comuna per resoldre el conflicte entre Israel i Palestina en base a la solució de dos estats, que reconeguin mútuament el seu dret a existir amb garanties de pau i seguretat, d’acord amb el que estableixen les resolucions de Nacions Unides.
11. Continuarem exigint l’alliberament immediat de tots els ostatges per part de Hamas. Simultàniament, demanem un alto el foc immediat per part del govern israelià, així com la fi de l’ofensiva militar a Gaza i, per tant, dels abusos i la violència contra civils a Cisjordània. Si escau, defensarem que la Unió Europea participi eventualment en una missió de manteniment de la pau de les Nacions Unides per assegurar la conclusió del conflicte.
12. Advocarem pel desenvolupament de relacions més estretes amb altres potències democràtiques com el Japó, l’Índia i Austràlia, així com amb països democràtics de regions estratègiques com l’Àfrica i l’Amèrica Llatina.
13. Donarem suport als processos de democratització i memòria a l’Amèrica Llatina, així com totes les passes que puguin permetre un empoderament dels seus pobles originaris, la protecció de la seva cultura i llengües i tot allò que elimini les rèmores del colonialisme.
14. Reclamem que la Unió Europea no repeteixi ni accentuï en les seves actuacions els danys provocats per segles de colonialisme a l’Amèrica Llatina i Àfrica, sinó que els reconegui com el què són: una de les pitjors pàgines de la història europea.
15. Exigirem a la Comissió Europea i el Consell que es mostrin ferms davant de qualsevol futura provocació de Turquia a la Mediterrània Oriental per posar en qüestió els drets marítims i la seguretat de Grècia i Xipre.
16. Demanarem que la UE assisteixi Armènia a consolidar el seu gir proeuropeu tot incrementant l’ajut econòmic per reduir la seva dependència comercial envers Rússia i ampliant l’assistència en matèria de seguretat per poder assegurar la seva integritat territorial front l’Azerbaijan, incloent el lliurament d’armament a través de la European Peace Facility.
17. Demanarem a la UE que reconegui els fets ocorreguts a Nagorno Karabakh com una neteja ètnica d’una població armènia documentada en el territori durant més de mil anys i que faci tot el que estigui a les seves mans per aturar la destrucció del seu patrimoni material per part de l’Azerbaijan.
18. Defensarem que la UE es posicioni a favor d’una reforma del Consell de Seguretat de l’ONU fer-lo més representatiu a nivell de les diferents regions del món.
19. Mostrarem el compromís de Catalunya amb l’aprofundiment d’una política de seguretat i defensa comuna que doni resposta als actuals reptes geopolítics de la UE i que permeti coordinar i posar en comú gradualment els recursos de defensa a nivell europeu per dissuadir actors hostils, tant estatals com no estatals, tot mantenint la complementarietat amb les estructures de l’OTAN i evitant duplicitats innecessàries.
20. Donarem suport al suport al desenvolupament de mecanismes d’aprovisionament comú d’armament dins la UE com un mitjà eficaç per a satisfer de manera eficient les necessitats en matèria de política de defensa amb les eines que ofereix el mercat interior europeu.
21. Donarem suport a la integració europea en el camp d’una defensa comuna per sobre dels exèrcits estatals, que en el cas espanyol té un bagatge envers Catalunya marcat per la ocupació continuada del país i l’ús i amenaça de la violència.
22. Transmetrem una imatge de Catalunya com a actor fiable i preparat per a contribuir al manteniment i millora de l’arquitectura de seguretat europea.

3.7. POLÍTICA DE DESENVOLUPAMENT

En un món cada cop més interconnectat i interdependent, una política de cooperació de la Unió Europea ambiciosa és fonamental per afrontar els desafiaments globals i promoure un desenvolupament sostenible i equitatiu arreu del món. Les desigualtats econòmiques enormes entre regions segueixen marcant de manera dramàtica la societat internacional i la lluita contra aquestes desigualtats Nord Sud i per l’eradicació de la pobresa al Sud Global ha de ser avui la prioritat absoluta de la política de cooperació i desenvolupament de la UE i una de les prioritats de la seva política exterior.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible -en tant que full de ruta consensuat a escala global, en el marc de les Nacions Unides, per a aconseguir aquests objectius- és el marc en el qual s’ha de desplegar l’acció de cooperació i desenvolupament de la UE, que n’ha de ser la seva primera valedora. La solidaritat internacional no és només un valor europeu, sinó també una responsabilitat moral i una necessitat pràctica per garantir la pau, la seguretat i el benestar global.

La cooperació amb països en desenvolupament ha de permetre abordar problemes transnacionals com la pobresa, les desigualtats socials, el canvi climàtic, les migracions i les crisis sanitàries. Mitjançant el suport a projectes de desenvolupament sostenible, educació, salut i infraestructura, la UE ha de contribuir a construir societats més resilients i autosuficients, reduint així les tensions i conflictes que afecten la seguretat global.

Una política de cooperació ambiciosa reforça el paper de la UE com a actor global influent i defensor dels drets humans i la democràcia, especialment en un moment de creixent competició geopolítica al Sud Global. A més, fomentar el desenvolupament econòmic i social en altres regions del món no només és just, sinó que també crea noves oportunitats per a les nostres economies, promovent relacions comercials més equitatives i estables.

1. Vetllarem per la correcta implementació de l’instrument NDICI- Global Europe, principal mecanisme de finançament de la política de cooperació de la UE, especialment pel que fa a garantir que el 93% de la seva despesa computi com a Ajut Oficial al Desenvolupament destinat a erradicar la pobresa, assolir el desenvolupament sostenible i promoure els drets humans.
2. Lluitarem perquè la UE i els seus Estats membres destinin un 0,7% del seu Producte Nacional Brut en Ajut Oficial al Desenvolupament.
3. Exigirem a la Comissió Europea que permeti que, en aquells països on hi ha cooperació descentralitzada, les agències de cooperació subestatals puguin gestionar cooperació delegada de la UE en igualtat de condicions que les agències estatals.
4. Supervisarem que la branca exterior del Banc Europeu d’Inversions realitzi avaluacions d’impacte dels seus préstecs als països en desenvolupament per assegurar que els projectes finançats amb aquests préstecs no tinguin impactes negatius en els objectius de desenvolupament sostenible d’aquests països.
5. Defensarem que els projectes de desenvolupament finançats per la UE siguin adjudicats de manera prioritària a organitzacions de la societat civil dels països socis.
6. Advocarem perquè els governs regionals i locals dels països socis tinguin un paper rellevant en el disseny i la implementació de projectes de desenvolupament, així com que puguin ser finançats adequadament amb aquests propòsit.
7. Seguirem advocant per la coherència de polítiques per al desenvolupament com a element fonamental per a l’efectivitat de la política de cooperació de la UE.
8. Posarem en valor la política de cooperació com un instrument vital perquè la UE pugui exercir influència al Sud Global davant la creixent influència de la Xina i, en algunes regions, de Rússia.
9. Defensarem l’interès vital de la política de desenvolupament per tal de mitigar els pitjors efectes de la crisi climàtica en aquelles parts del món on els augments de temperatura i del nivell del mar poden tenir conseqüències més pernicioses per a la població local.
10. Proposarem que la UE tingui programes especials d’ajuda en aquells estats més afectats pel canvi climàtic, especialment illes, on la millora de les infraestructures civils són imprescindibles per a la seva supervivència.
11. Defensarem que s’apliqui la Directiva de Diligència Deguda Corporativa per assegurar que les grans multinacionals no permeten la violació de drets humans o la destrucció del medi ambient en la seva cadena de producció per tal de reduir costos. Aquesta directiva és primordial per a la defensa dels drets humans al món, la lluita contra el canvi climàtic i un sistema econòmic que protegeixi les pimes de la competències deslleial.
12. Defensarem que la UE s’impliqui de manera més decidida en les estratègies de reestructuració i de condonació del deute extern dels països del Sud Global, que es discuteixen i s’acorden en el marc del Club de París, en la mesura que contribueixen decisivament a la lluita contra la pobresa i el desenvolupament sostenible dels mateixos. Considerarem l’establiment de clàusules de condicionalitat d’aquestes condonacions en favor d’inversions socials o verdes, sempre en diàleg amb la societat civil dels països beneficiaris.

3.8. POLÍTICA COMERCIAL

Catalunya és una nació amb una llarga tradició d’intercanvi comercial, que ha estat clau per al nostre desenvolupament econòmic i cultural. Ignorar aquesta realitat és anar contra els nostres interessos nacionals. No obstant això, defensar el nostre comerç no significa permetre l’entrada indiscriminada de qualsevol mercaderia. Si la Unió Europea té unes normes i estàndards que els europeus (i catalans) hem de complir, aquests també han de ser respectats pels països tercers amb els quals comerciem. El principi de reciprocitat és el fonament de la política comercial que defensem.

Volem garantir que les polítiques comercials de la Unió Europea protegeixin els interessos dels productors catalans, especialment en sectors com la pagesia i la ramaderia. És crucial assegurar la reciprocitat en les negociacions dels acords comercials internacionals i adoptar mesures internes per evitar la competència deslleial i el dumping derivat de menors estàndards socials, laborals i ambientals, mesures fonamentals per mantenir l’equitat en els mercats globals i protegir els productors locals.

Un punt clau en aquest sentit ha estat l’establiment del Mecanisme d’Ajustament en Frontera per carboni (CBAM). Aquesta eina és essencial per garantir que els productors europeus no pateixin competència deslleial per part de productes importats que no compleixen amb les mateixes regulacions de CO2. La seva correcta aplicació assegura que les normes ambientals es respectin a nivell global, protegint els productors que ja estan fent esforços per reduir les seves emissions.

Finalment, prioritzem acords comercials amb països democràtics, que també poden subministrar matèries primeres estratègiques per a la transició energètica de la UE, sense generar dependències perilloses. Aquesta estratègia no només busca estabilitat geopolítica, sinó que també assegura estàndards de producció compatibles amb la competència lleial. Defensem que la Unió mantingui el seu lideratge com a potència normativa, establint i fent complir alts estàndards en acords amb països tercers, especialment pel que fa als drets humans, l’estat de dret i els estàndards laborals i ambientals.

1. Seguirem molt de prop l’evolució de les Polítiques Comercial i Agrícola de la Unió per tal que en les negociacions d’acords internacionals i, sobretot, en l’adopció de mesures internes es respectin els interessos dels productors catalans, amb especial atenció a la pagesia i la ramaderia, per garantir que es compleixi el principi de reciprocitat i evitar la competència deslleial.
2. Fiscalitzarem l’operacionalització de la implementació del Mecanisme d’Ajustament en Frontera per carboni (CBAM) perquè s’apliqui de manera efectiva per tal de garantir que els productors europeus que paguen dins del sistema europeu d’emissions (ETS) per les seves emissions de CO2 no pateixin competència deslleial per part de productes importats que no estan sotmesos a les mateixes condicions.
3. Prioritzarem la signatura d’acords comercials i d’inversió amb països democràtics que puguin subministrar matèries primeres estratègiques per a la transició energètica de la UE sense generar dependències perilloses des del punt de vista geopolític i que, a la vegada, tinguin estàndards de producció compatibles amb la instauració de clàusules mirall que assegurin una competència lleial amb els productors europeus.
4. La priorització del comerç amb països democràtics, a més, és una mesura clau per tal de donar una major estabilitat als sectors econòmics que prioritzen l’exportació, donant més a països amb seguretat jurídica i sense conflictes bèl·lics.
5. Considerem que l’establiment d’estàndards elevats en els acords amb tercers països, i fer-los complir, és una de les formes més potents en què la Unió Europea pot exercir el seu lideratge al món com a potència normativa -tant en l’àmbit dels drets civils i polítics i l’estat de dret, com en dels drets socials i laborals, com en de les regulacions ambientals-.
6. Defensarem l’aplicació estricta de la normativa europea sobre les importacions procedents d’Estats que no respectin els drets humans, l’estat de dret i la democràcia, així com els estàndards laborals o ambientals.
7. Si s’escau, recolzarem aquelles mesures aranzelàries que permetin a la Unió Europea competir en igualtat de condicions en aquells sectors en què la Xina ha aplicat ajudes d’estat massives per tal d’inundar el mercat europeu dels seus productes.
8. Seguirem advocant perquè la UE impulsi, en el marc de l’OMC, una reforma de l’Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (TRIPS) per tal que garanteixi un equilibri més raonable entre la protecció de la propietat intel·lectual i de les patents, d’una banda, i l’accés a les vacunes, els medicaments i els tractaments mèdics essencials, de l’altra -especialment en el cas dels països menys desenvolupats-.

3.9. EUROPA SOCIAL

El nostre projecte per al futur de Catalunya i Europa està profundament arrelat en el compromís amb una Europa social i justa. Això vol dir garantir que tots els ciutadans europeus tinguin accés a drets socials fonamentals com l’educació, la salut, el treball digne i la protecció social. Per aconseguir-ho, cal un esforç col·lectiu per combatre les desigualtats i assegurar que ningú quedi enrere en el camí cap a una societat més pròspera i equitativa.

Allò que caracteritza el model social europeu, des dels inicis del procés d’integració europea, és el triangle virtuós que conformen la democràcia, el lliure mercat i l’estat del benestar. La Unió Europea és el resultat d’un aprenentatge històric que té en el seu cor la convicció que la democràcia i les llibertats polítiques i civils són insostenibles en una societat amb desigualtats injustes i sense garantia i protecció dels drets econòmics i socials. Sense un nivell suficient de cohesió social i, per tant, redistribució de la renda i de la riquesa, la democràcia esdevé fràgil i creixen els populismes. Al mateix, la millor experiència europea en l’àmbit macroeconòmic és la que activa el cercle virtuós entre creixement econòmic i redistribució. Les economies més competitives de la UE -i sovint les més obertes també al comerç exterior- han estat històricament aquelles amb un nivell de desigualtat més petit. Les polítiques socials poden i han de contribuir a fomentar la productivitat del teixit productiu i, viceversa, el creixement de la productivitat permet la assegurar la sostenibilitat financera de les polítiques socials. Aquest model en el qual han excel·lit alguns països del nord i el centre d’Europa és el que volem per al conjunt del continent.

L’Europa social és crucial perquè és el fonament de la cohesió i la solidaritat entre els estats membres. Una societat justa no només és més estable i segura, sinó també més innovadora i competitiva a nivell global. En aquesta legislatura, hem de ser ambiciosos en el desenvolupament d’una Europa social perquè els reptes són immensos: des de la recuperació econòmica post-pandèmia fins a la crisi climàtica, passant per les transformacions digitals i demogràfiques.

La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest les vulnerabilitats del nostre sistema social i econòmic, fent encara més evident la necessitat de polítiques que protegeixin els més vulnerables i assegurin una recuperació inclusiva. La crisi climàtica, per la seva banda, exigeix una transició ecològica que sigui justa, garantint que els costos i beneficis es distribueixin equitativament i no recaiguin desproporcionadament sobre els que menys tenen. A més, les transformacions digitals estan canviant la manera com vivim i treballem, i és essencial que aquestes transformacions siguin guiades per principis d’equitat i justícia.

Des de Junts, reafirmem el nostre compromís amb una Europa que prioritzi el benestar dels seus ciutadans, enfortint les polítiques socials i construint una societat més justa i equitativa per a les futures generacions.

1. Seguirem donant suport als diferents tipus de família (nuclear, extensa, monoparental, heteroparental i homoparental, etc.) i lluitarem perquè a Europa -tot i el principi de subsidiarietat en l’àmbit del dret civil- no hi hagi diferents maneres de comprendre aquesta institució.
2. Impulsarem el Pla d’Acció del Pilar Europeu de Drets Socials i promourem el blindatge de la inversió social i afavorint-la amb criteris fiscals específics.
3. Reivindicarem una dotació pressupostària adequada pel Fons d’Ajuda Europeu per a les Persones més Desfavorides (FEAD) i una major coordinació amb els actors responsables de la seva gestió territorial.
4. Promourem la millora de la dotació pressupostària i la governança del Fons Social Europeu per reforçar la inserció social de persones i col·lectius vulnerables.
5. Proposarem un Pacte Europeu de Solidaritat augmentant l’ajuda europea a les associacions de lluita contra la pobresa i l’exclusió social. La Unió ja finança 1 de cada 4 àpats distribuïts per a les persones en risc d’exclusió social.
6. Proposarem l’increment de fons com InvestEU o el Fons de Desenvolupament Regional i el Fons Europeu Social perquè donin més ajudes a les polítiques de construcció d’habitatge assequible. Alhora, demanarem un increment dels fons estructurals per a infraestructures d’habitatge i del Banc Europeu d’Inversions. Les ajudes estatals a l’habitatge social poden ser declarades compatibles per la Comissió en virtut de l’article 106.2 del Tractat de Funcionament de la UE.
7. Ens oposarem a la reintroducció de les golden visas, una mesura que ha col·laborat en l’augment de preus desaforat de l’habitatge en les grans ciutats dels estats on s’ha aplicat.
8. Pel que fa el repte de la minva de natalitat, exigirem que la Comissió i el Consell l’incloguin com un dels desafiaments més grans dels propers anys, dedicant fons exclusius dins del pressupost septennal de la UE, a partir de 2027 fins 2034, i ajudin les regions més afectades.
9. Reclamarem més recursos per a la Garantia Infantil Europea i supervisarem que el pla d’acció estatal per a la seva implementació doti Catalunya dels recursos necessaris per a les polítiques destinades a erradicar la pobresa infanil i garantir els drets infants.

3.10. L’EUROPA DE LA SALUT

La pandèmia de la COVID-19 ha posat de relleu la necessitat urgent de coordinar millor les polítiques de salut dins la Unió Europea. Les deficiències en la col·laboració entre els estats membres han evidenciat greus conseqüències per a la salut pública, però també hem vist avenços importants en el rol de la Unió en aquest àmbit. Ara, més que mai, tenim l’oportunitat d’enfortir i ampliar les competències de la Unió en salut, avançant cap a una veritable unió de salut, sense oblidar el principi de subsidiarietat i les conseqüents competències en salut que tenim a Catalunya, les quals volem incrementar per a fer de la nostra nació un referent europeu en la matèria.

La situació actual ens exigeix actuar amb decisió per a garantir una resposta europea més eficaç davant futures crisis sanitàries. Així mateix, cal afrontar les dificultats per formar, atraure i retenir a Europa professionals qualificats en un entorn on es constata la necessitat de renovació generacional i la retenció del talent, en una situació d’adaptació dels sistemes de Salut a l’augment de pacients amb malalties cròniques en un context demogràfic marcat per l’envelliment de la població, requerint estratègies innovadores per a una atenció efectiva i sostenible.