Programa Electoral Ahora Repúblicas (ERC/EH Bildu/BNG) - Europa 2024

ARA REPÚBLIQUES EUROPA

REPUBLICANA Programa electoral Eleccions al Parlament Europeu 2024

1. ARA REPÚBLIQUES

Us presentem el programa electoral d’Esquerra Republicana per a les eleccions al Parlament Europeu del dia 9 de juny del 2024. Per a aquests comicis, tornem a construir aliances i afegim més gent al nostre projecte. Repetim la candidatura amb EH Bildu i BNG, però també hi sumem Ara Més, de les Illes. Perquè és així, sumant més gent i sent més, com podrem tenir més força i incidir en les polítiques europees. Així doncs, presentem Ara Repúbliques, la coalició per defensar la democrà- cia, els drets i les llibertats dels nostres pobles a Europa.

Manifest per la democràcia, els drets

i les llibertats, Ara Repúbliques Davant d’una Europa que afronta l’ascens de l’extrema dreta, el retorn de les polítiques d’austeritat, el creixement del militarisme i l’amenaça del canvi climàtic, Ara Repúbliques és una aliança compromesa amb la defensa dels drets socials i laborals, amb un model de societat solidari, feminista, obert, ecologista i democràtic, per defensar i conquerir tots els nostres drets com a persones i com a pobles. Defensem el dret a l’autodeterminació com a motor d’una Europa de nacions lliures i iguals, la fortalesa i l’impuls de la llengua i la cultura dels nostres països, un estat del benestar que garanteixi oportunitats i drets a les nostres societats. Una Europa que actuï de manera adequada en les diverses realitats, que reconegui la insularitat com a element diferencial. Una Europa verda i justa. Defensem un model de societat que incentivi el teixit productiu i industrial, la innovació i el desenvolupament; que perme- ti al jovent crear i desenvolupar el seu propi futur i que tingui cura del present i del futur de la nostra gent gran. Un model de societat que promogui i garanteixi la riquesa cultural i lingüística dels pobles, internacionalista i pacifista; que promogui un model de desenvolupament just, i verd, que defensi el medi ambient i lluiti contra el canvi climàtic; un model de socie- tat que no tanqui fronteres a qui només busca un futur digne; un model de societat que combati el feixisme i la xenofòbia. Per la democràcia, els drets i les llibertats. Per la defensa dels nostres pobles i la seva gent, Ara Repúbliques.

2. EUROPA REPUBLICANA

i de les llibertats La Unió Europea afronta multitud de reptes en un món en què els esdeveniments globals d’importància històrica se superposen de forma vertiginosa. Les guerres imperialistes, l’emergència climàtica i social, l’esgotament dels recursos energètics, la pujada de l’extrema dreta o la crisi d’un sistema econòmic regit per l’especulació semblen indicar la fi d’una era de la globalització. En aquest context de complexitat, defensar Catalunya i els Països Catalans a Europa no és només una qüestió de repre- sentació política, que també, sinó una qüestió de responsabilitat cultural, social, econòmica i mediambiental. Defensar Catalunya i els Països Catalans a Europa significa lluitar perquè les nostres veus siguin escoltades en els passa- dissos del poder, on es decideixen les polítiques que afecten directament el nostre futur. Significa assegurar que la nostra cultura, llengua i nació siguin reconegudes i respectades davant dels atacs. Significa defensar la immersió lingüística dels atacs del Partit Popular. Significa defensar la pagesia votant en contra dels acords de lliure comerç amb països que no compleixen la normativa europea. Significa promoure els nostres interessos econòmics en un mercat únic cada vegada més competitiu, i garantir que les petites i mitjanes empreses catalanes tinguin les mateixes oportunitats que qualsevol altra. Significa construir aliances amb altres nacions, nacions amb Estat o sense, amb objectius comuns per ser més forts en la defensa del dret d’autodeterminació i l’exercici de les llibertats fonamentals. Significa votar en contra de tornar a les polítiques d’austeritat anteriors a la pandèmia i mantenir polítiques econòmiques expansives per permetre als estats invertir en una transició verda justa i en un estat del benestar fort i resilient. Tot això significa defensar Catalunya i els Països Catalans a Europa. I això és el que fa Esquerra Republicana al Parlament Europeu i el que farà els pròxims cinc anys. 93 anys d’història republicana ens avalen. Anem a Europa a plantar cara i a defensar Catalunya i els Països Catalans d’aquesta tempesta que amenaça Europa.

10 prioritats per defensar Catalunya

i els Països Catalans a Europa

Acord de claredat europeu. Treballarem per establir el marc legal pel qual la Unió Europea garanteixi les condicions en què es pot exercir el dret a l’autodeterminació dels pobles que la componen, així com el procediment que ha de permetre l’ampliació interna per a la incorporació automàtica de nous estats formats per ciutadans i territoris que ja formen part de la UE.
Defensa del català. Treballarem perquè el català i l’occità esdevinguin llengües oficials i de treball de la Unió Euro- pea, i perquè el català sigui llengua vehicular de l’ensenyament als territoris de parla catalana.
Transició ecològica justa. Apostem per una ambiciosa agenda climàtica per assolir la neutralitat climàtica el 2040; per això eliminarem gradualment l’ús del carbó per al 2030, del gas fòssil per al 2035 i de totes les energies no renovables per al 2040. Reclamarem més recursos per al clima i la preparació per a les catàstrofes naturals i uns fons europeus per a la transició verda.
Defensa del nostre model econòmic i agrari. Treballarem per regular les condicions i qualitat dels productes d’im- portació a la UE i defensarem un model que garanteixi la competència en igualtat normativa, doni suport als nostres agricultors, promogui el desenvolupament sostenible, redueixi les emissions de CO2 i impulsi la producció i el consum de proximitat.
Millora de les condicions laborals. Treballarem per la creació de nous llocs de treball de qualitat, per la creació d’un salari mínim europeu, i per reduir el temps de treball. A més, apostem per la creació d’un fons comú per a l’establi- ment d’una renda bàsica universal europea.
Dret a l’habitatge. Apostem per desenvolupar una estratègia europea que permeti incrementar el parc públic d’habitatge, rehabilitar edificis, evitar l’especulació, afrontar els desnonaments i crear un mercat d’habitatge de preus justos. Treballarem per erradicar el sensellarisme el 2030.
Feminisme i drets LGTBIQ+. Defensem la inclusió del consentiment a la directiva contra les violències masclistes i fer constar els drets sexuals i reproductius són drets fonamentals a la Carta de Drets Fonamentals de la UE. A més, treba- llarem per aprovar una directiva europea d’igualtat de tracte que garanteixi els drets de les persones LGTBIQ+ a la UE.
Justícia econòmica. Apostem perquè l’1% més ric contribueixi de manera justa la seva part d’impostos mitjançant un impost sobre la riquesa i impostos harmonitzats sobre els guanys de capital a la UE. A més, cal repartir els objectius de dèficit de forma justa, i limitar la capacitat dels estats per centrifugar el marge de dèficit i donant més flexibilitat a administracions autonòmiques i locals.
Més democràcia. Continuarem denunciant les restriccions a la llibertat d’expressió i associació del moviment inde- pendentista en l’àmbit europeu, així com l’espionatge i tota la persecució judicial. Per aprofundir en la democratització de les institucions europees, proposem que la presidència de la Comissió sigui proposada i escollida pel Parlament Europeu, on resideix la sobirania de la ciutadania.
Vies legals i segures. Apostem per una missió de recerca i rescat finançada i liderada per la UE a la Mediterrània, i per establir vies legals cada vegada més flexibles mitjançant un nou Codi de Migració. La UE ha de deixar d’externa- litzar la gestió de la migració als governs autoritaris.

3. PROGRAMA

1. Una Europa per a tots els pobles

Democràcia, drets fonamentals i autodeterminació

1.1 Dret a l’autodeterminació: acord de claredat

Els Països Catalans, igual que les altres nacions del món, tenen dret a l’autodeterminació, és a dir, a decidir lliurement el seu futur com a subjecte polític i assolir la independència. El poble català ha demostrat en diverses ocasions de la història aquest anhel per la llibertat i per la voluntat de governar-se per si mateix. L’última d’aquestes demostracions va ser l’1 d’octubre del 2017, quan milions de catalans van anar a votar en un referèndum d’autodeterminació que es va celebrar malgrat tots els impediments i les dificultats provocades pel govern de l’Estat espanyol, que s’hi oposava. És per aquest motiu que és imprescindible que Europa obri el camí que Espanya es resisteix a emprendre. Europa ha de liderar el trajecte perquè els seus diferents pobles i nacions puguin tenir veu i ser escoltats amb llibertat, i ha d’establir les regles del joc per les quals l’autodeterminació pugui dur-se a terme. El dret a decidir el futur polític és una eina més per a la resolució pacífica de conflictes que, a través de la democràcia, expressa la voluntat de la seva ciutadania a les urnes. Només votant es pot construir un futur compartit amb tots els pobles i les nacions europees. Europa avançarà si escolta la ciutadania. Cal passar del protagonisme dels estats membres al protagonisme de la ciutada- nia europea, que s’ha de fer seu el projecte que compartim. És per tot això que apostem clarament per establir les normes per donar forma a l’ampliació interna de la UE i garantir l’estabilitat d’aquells territoris que decideixin emancipar-se i romandre de forma continuada dins del projecte europeu.

Què hem aconseguit? • Creació del grup Self-Determination Caucus, format per eurodiputats a favor d’impulsar una llei de claredat europea i la redacció d’una proposta de llei en aquest sentit. • Inici de la campanya “A Europe for All Peoples”, promoguda per eurodiputats de l’Aliança Lliure Europea amb l’objec- tiu d’aconseguir el reconeixement de las nacions sense estat dins d’Europa.

Què proposem? • Acord de claredat: l’establiment del marc legal pel qual la Unió Europea garanteixi les condicions en què es pot exercir el dret a l’autodeterminació dels pobles que la componen, així com l’establiment del procediment que ha de permetre l’ampliació interna per a la incorporació automàtica de nous estats formats per ciutadans i territoris que ja formen part de la UE.

1.2 Drets civils i polítics: amnistia i llibertat

Aquesta darrera legislatura es va iniciar en plena repressió per part de l’Estat espanyol. De fet, tres dels quatre diputats independentistes no van poder recollir l’escó. Només l’eurodiputada Diana Riba ho va poder fer i va destinar els primers mesos de legislatura a treballar perquè, tant Oriol Junqueras com els eurodiputats de Junts i els respectius votants, po- guessin veure respectats els seus drets polítics. Durant aquest període de temps, Esquerra Republicana va representar el conjunt de l’independentisme a l’Eurocambra i va exercir aquesta tasca de forma responsable i solidària. Esquerra Republicana va utilitzar tots els seus recursos per pressionar les institucions europees perquè atorguessin l’escó als tres eurodiputats represaliats. Es van dur a terme reunions al més alt nivell amb actors polítics com l’expresident de l’Eurocambra, David Sassoli, o el comissari de Justícia, Didier Reynders. Per altra banda, també es van activar tots els procediments corresponents a la Comissió d’Afers Legals, que s’ocupa de vetllar pels drets i deures dels eurodiputats, per poder revertir la situació d’injustícia que vivien els eurodiputats independentistes. Durant els anys de repressió més dura contra el moviment independentista, vam denunciar en diverses ocasions a la Co- missió Europea la persecució i assetjament judicial a tota mena de manifestació o associació en favor del dret a l’autode- terminació, tal com va passar amb els CDR o el cas de Tsunami Democràtic. També en aquesta línia, Esquerra Republicana ha aconseguit recentment que l’Europol revisi la seva metodologia a l’hora de fer l’informe anual, on qualificava fa un any l’independentisme de “terrorista”. L’any 2022 va sortir a la llum un dels casos més greus de ciberespionatge documentats a la UE: el CatalanGate. En aquest cas, una vegada més, Esquerra Republicana va entomar la responsabilitat de liderar la denúncia i la investigació d’aquest escàndol al Parlament Europeu i va ocupar la vicepresidència de la Comissió d’Investigació sobre Pegasus. La tasca ingent d’Esquerra en el marc d’aquesta comissió va ser decisiva a l’hora de redactar un informe final que recollia de forma molt detallada el cas del CatalanGate i que instava l’Estat espanyol a aclarir els 65 casos d’espionatge acreditats per Citizen Lab. Per últim, Esquerra Republicana ha sigut la principal veu que ha reivindicat una llei d’amnistia des de l’inici de la legisla- tura. Hem defensat, conjuntament amb el nostre grup parlamentari, que les lleis d’amnistia són un instrument polític que està recollit en l’ordenament jurídic de molts països europeus del nostre entorn. A Itàlia, França o Portugal està recollit explícitament a les seves respectives constitucions. Altres països, com Irlanda, Suècia, Bèlgica, Alemanya o Àustria, no l’expliciten en els seus textos constitucionals, però s’han pronunciat en un moment o altre a favor de la seva constituciona- litat. De fet, des de la Segona Guerra Mundial s’han aprovat més de 50 lleis d’amnistia en aquests països. Per tant, es tracta d’una mesura utilitzada de forma habitual en sistemes polítics similars al nostre. Sempre s’utilitza com a eina per reforçar la democràcia i l’estat de dret, en cap cas en sentit contrari.

Què hem aconseguit? • Esquerra Republicana va detectar a l’informe sobre terrorisme que publica anualment l’Europol la referència explícita que els moviments independentistes català i basc eren els més actius i violents dins l’Estat espanyol. Interpel·lant el sotsdirector de l’Europol sobre això en el marc de la seva compareixença per presentar l’informe al Parlament Europeu, aquest va admetre que l’Europol es limita a incorporar les contribucions que els hi fan arribar els estats. Això va propiciar que Esquerra enviés una carta a l’Europol demanant una reunió amb la directora per revisar i acordar la metodologia que l’agència utilitza per fer aquests informes. A causa de la pressió que hem aplicat, en el marc del Joint Parliamen- tary Scrutiny Group, la directora de l’Europol, en resposta a una pregunta de la companya de Grup Saskia Bricmont, va admetre que la metodologia no és correcta i s’ha començat a revisar. El passat 12 de febrer del 2024, Esquerra va visitar l’Europol per parlar d’aquest assumpte i la directora va informar que una de les mesures que vol introduir l’agència poli- cial europea és que un grup d’experts en terrorisme faci de filtre i contrasti la informació que envien els estats membres.

Què proposem? • Continuar denunciant les restriccions a la llibertat d’expressió i associació del moviment independentista en l’àmbit europeu, així com l’espionatge i tota la persecució judicial. • Control periòdic de les resolucions del TJUE al Parlament Europeu mitjançant modificacions legislatives i resolucions dels tribunals estatals.

1.3 Diversitat i plurilingüisme: català i occità, llengües oficials

La diversitat lingüística és una de les principals riqueses de què gaudeix la Unió Europea. Això suposa un potencial per a l’enriquiment cultural de la Unió i una oportunitat per obrir-se al món. Les llengües, per tant, haurien de ser objecte d’especial atenció i promoció, no només pel seu rol com a instruments de comunicació, sinó també perquè esdevenen ele- ments de cohesió i integració. La societat europea, immersa en una realitat global, ha esdevingut una societat plurilingüe, en què el fenomen de la immigració, la mobilitat de la ciutadania europea i la interconnexió mundial fan que en un mateix territori es parlin moltes més llengües que les pròpies i oficials, fet que ha de ser vist com una riquesa i una oportunitat. En aquesta darrera legislatura europea, Esquerra Republicana ha treballat per aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea. En aquest sentit, s’han fet dos passos: aconseguir que el setembre del 2022 el govern espanyol demanés al Parlament Europeu poder utilitzar el català, el basc i el gallec als plens del Parlament, i, aprofitant la presidència de torn espanyola del Consell Europeu, aconseguir que el govern espanyol sol·licités l’oficialitat de la llengua catalana dins la UE, juntament amb el basc i el gallec. Davant d’aquests passos, la dreta i l’extrema dreta espanyola han instrumentalitzat el Parlament Europeu per fer cam- panya en contra. Aquest és el cas de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, que ha enviat una delegació de diputats a Catalunya per qüestionar el model d’immersió lingüística. Davant d’aquesta situació, des d’Esquerra Republica- na hem denunciat que es tracta d’un atac a l’escola catalana perpetrat amb fons públics europeus, amb el descrèdit que això suposa a les institucions europees. Aconseguir l’oficialitat del català a Europa obriria el camí per posar fi a la situació de subordinació lingüística que viuen les persones catalanoparlants, una comunitat lingüística de més de 10 milions de ciutadans europeus, més gran que tretze països de la UE, i seria un estímul evident per promoure l’ús social de la llengua. Aquesta situació de subordinació és encara més accentuada per als 3 milions de parlants de l’occità, que també és llengua oficial a Catalunya. Des d’Esquerra Republicana continuarem treballant a Europa per aquesta reivindicació històrica.

Què proposem? • Instar el govern espanyol i les institucions europees que prenguin les decisions oportunes perquè el català i l’occità esdevinguin llengües oficials i de treball de la Unió Europea. • Instar les institucions europees a crear programes específics de promoció de l’ús de les llengües minoritzades i ame- naçades, per avançar cap a un model en què l’ús legítim de les grans llengües continentals no signifiqui un pretext per reproduir i perpetuar relacions de poder entre cultures europees. • Instar les institucions europees a promoure la fi del monolingüisme individual dels europeus, començant pels treballa- dors de les administracions públiques, com a eina per combatre la subordinació lingüística dins la Unió. • Facilitar que qualsevol ciutadà europeu pugui adreçar-se també en català i occità a les institucions europees, mitjan- çant les traduccions i les oficines que té la UE. • Defensar el català com a llengua vehicular de l’ensenyament als territoris de parla catalana, com a exemple d’integra- ció davant les institucions europees, com a resposta als atacs que rep de l’Estat espanyol i com a exemple de bones pràctiques en el tractament de la diversitat lingüística. • Promoure el respecte de les empreses als drets lingüístics dels consumidors mitjançant el desenvolupament d’una norma de qualitat en la gestió lingüística empresarial, i afavorir una legislació que també persegueixi aquest objectiu. • Afavorir la inclusió de les llengües europees no oficials en els programes europeus, com el català i l’occità, que tenen com a objectiu l’aprenentatge i la difusió de les llengües. • Afavorir la inclusió del català i l’occità en programes que promouen la creació en el sector artístic i cultural i com un element que cal tenir en compte per parlar de sectors de gran rellevància per a la diversitat lingüística, com el sector editorial, l’audiovisual i el dels videojocs. • Promoure la concessió d’ajuts econòmics i l’establiment de mesures d’acció positiva a favor de l’ús i la creació de continguts en llengües minoritzades europees com el català i l’occità, entesos com a ajuts i mesures comunitàries no contraris als principis comunitaris. • Afavorir espais de reciprocitat transfronterers entre els territoris dels estats membres i de les regions europees que comparteixen llengua. • Promoure i implementar el Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics (Protocol de Donostia), que té per objec- tiu la promoció i protecció dels drets lingüístics dels parlants de llengües en desavantatge. • Promoure que en els estats de la Unió Europea que l’han ratificat, s’apliqui la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries aprovada pel Consell d’Europa. Treballar perquè els que encara no ho han fet, com França i Itàlia, la ratifiquin, i així protegir millor el català i l’occità als respectius territoris.

1.4 Drets fonamentals: llibertat d’expressió, privacitat i drets digitals

Estem molt preocupats per la reducció de l’espai de la societat civil i la creixent criminalització de les organitzacions no governamentals, com és el cas de les entitats o persones que mostren solidaritat o rescaten migrants al mar. La criminalit- zació de la societat civil és una greu amenaça per a l’estat de dret i els valors de la UE. Les organitzacions sense ànim de lucre exerceixen un paper clau a la societat, contribueixen a la consecució dels objectius de la Unió i són fonamentals per representar els interessos de la ciutadania i la societat civil, ja que donen suport a la participació activa en la vida política, econòmica i social. La llibertat dels mitjans de comunicació, el pluralisme i la independència estan sent amenaçats a tot Europa de moltes ma- neres. Els exemples més extrems van ser els terribles i brutals assassinats dels periodistes d’investigació Daphne Caruana Galizia (a Malta) i Jan Kuciak (a Eslovàquia). Les amenaces físiques i la violència contra els periodistes han augmentat en els estats membres de la UE, i ha quedat en entredit la protecció policial als periodistes amenaçats o les investigacions policials contra els periodistes. Avui, la independència dels mitjans de comunicació està amenaçada i els atacs polítics o d’actors poderosos contra els mitjans són cada vegada més habituals. A aquestes ja difícils circumstàncies cal afegir-hi els múltiples obstacles als quals s’enfronten els periodistes per la seva feina: la protecció de les fonts periodístiques queda obstaculitzada per lleis antiterroristes, les lleis de vigilància massiva de gran abast, les demandes difamatòries dels polítics contra periodistes i les demandes “mordassa”, que pretenen silenciar els periodistes, tal com ha passat recentment a Grècia, França, Polònia o Bulgària. L’escàndol de l’ús extensiu per part de certs estats de la UE, com l’espanyol, del programari espia Pegasus (CatalanGate) ha demostrat clarament com s’han espiat impunement dins i fora de la UE, periodistes, activistes i polítics, inclosos els eurodiputats del Parlament Europeu i membres d’Esquerra Republicana, la Diana Riba i en Jordi Solé. Violar els drets fonamentals, especialment el dret a la intimitat dels representants electes, advocats, periodistes i activistes és un greu atac a la democràcia i a l’estat de dret. L’efecte d’aquest espionatge i assetjament és dramàtic, ja que pot dissuadir periodistes, advocats o polítics de fer la seva feina. La UE no pot acceptar aquestes pràctiques, que posen en dubte els valors i els principis europeus. Des d’un punt de vista positiu, la UE acaba d’aconseguir un gran avenç amb la llei d’intel·ligència artificial per prohibir algu- nes pràctiques no democràtiques com la vigilància facial en temps real en espais públics o la vigilància policial predictiva. Per acabar, cal recordar que tots els factors descrits anteriorment contribueixen al preocupant deteriorament actual de l’estat de dret, la democràcia i els drets fonamentals en tota la UE. Des d’Esquerra Republicana continuarem lluitant per una societat oberta, democràtica i plural, basada en l’estat de dret i els drets fonamentals.

Què proposem? • Ampliar l’informe anual sobre l’estat de dret per incloure valors fonamentals i de democràcia (art. 2 TEU). En lloc de l’informe anual sobre l’estat de dret de la Comissió, necessitem una revisió anual que inclogui tots els valors de l’art. 2 TEU per part d’experts independents, que haurien de formular recomanacions a cada estat membre. Els experts també recomanarien a la Comissió, al Parlament i al Consell quins passos han de donar-se en cas d’incompliment de valors fonamentals. A més dels procediments d’infracció per part de la Comissió i l’ús més actiu del procediment de l’article 7 per part del Consell, necessitem més maneres de congelar els fons de la UE a un estat membre en qüestió. • Una nova directiva per abordar tots els casos de litigis abusius contra la participació pública (SLAPP). Demanem propostes legislatives addicionals per abordar tots els casos de SLAPP, inclosos els casos penals, que complementin l’actual Directiva anti-SLAPPS que s’ha aprovat fa poc i només cobreix els casos civils. • Legislació horitzontal que limiti el programari espia de vigilància i la creació d’un laboratori europeu de tecnologia. Hem de posar fi a les invasions de la vida i la privacitat de les persones utilitzant tecnologia de programari espia com Pegasus. Demanem que s’estableixi un conjunt de condicions molt estrictes per a l’ús de programari espia, amb estrictes garanties perquè no es violin els drets fonamentals. Necessitem una definició jurídica a la UE per a l’ús de la “seguretat nacional” com a justificació de la vigilància, una notificació obligatòria a les persones les dades de les quals s’han consultat i la creació d’un laboratori tecnològic europeu, en la línia de Citizen Lab, per prestar assistència a ciutadans, periodistes i activistes. • Una directiva sobre normes mínimes per a la protecció de les organitzacions de la societat civil en tots els estats membres. Hem d’establir normes mínimes per a la protecció de les organitzacions de la societat civil en tots els estats membres de la UE, i facilitar la cooperació transfronterera entre les organitzacions sense ànim de lucre de la societat civil. També cal afavorir el reconeixement mutu jurídic entre les autoritats nacionals; garantir un accés més fàcil al finança- ment de les organitzacions sense ànim de lucre a escala europea i estatal, i crear i aplicar mesures per donar suport a un diàleg regular, significatiu i estructurat amb la societat civil. Hauríem d’introduir noves mesures legislatives a més de la legislació sobre un estatut d’associació europeu, per millorar encara més la protecció d’aquestes organitzacions. • Garantir la protecció i seguretat dels periodistes en tota la UE. Demanem la ràpida aplicació de la llei de llibertat de mitjans de comunicació a fi de garantir la llibertat, la pluralitat i la transparència dels mateixos mitjans de comunicació en tota la UE, en particular la transparència de la propietat dels mitjans de comunicació. Seguirem treballant perquè de cara a una revisió del reglament, mesures que en aquestes negociacions han quedat fora, s’hi puguin incloure, com l’elaboració d’avaluacions de qualitat de les concentracions de mercat als mitjans de comunicació, que podrien tenir un impacte significatiu en el pluralisme dels mitjans i la independència editorial. • Finançament del periodisme independent i d’investigació. Els projectes finançats per la UE, com el “Periodisme de recerca per al fons de la UE” (IJ4EU) haurien de transformar-se en línies pressupostàries permanents, i el suport fi- nancer per al periodisme de recerca s’hauria de convertir en una prioritat per al pròxim marc financer pluriennal de la UE. Els fons de la UE per a accions periodístiques sempre haurien de ser desemborsats per un organisme o organit- zació independent. La Comissió hauria de revisar els seus criteris per assignar els diners dels contribuents europeus als mitjans de comunicació, per exemple a través del Programa Europeu de Mitjans de comunicació, per garantir que no es proporcioni suport financer als mitjans de comunicació que no garanteixin la independència editorial, unes condicions de treball justes per als periodistes o que tinguin una posició massa dominant en el mercat dels mitjans de comunicació. • Un nou mecanisme per introduir salvaguardes clares contra l’intercanvi

Programa Electoral Ahora Repúblicas (ERC/EH Bildu/BNG) - Europa 2024

...gran i amb la possibilitat no sols de reconstruir una regió castiga- da per una catàstrofe com abans, sinó que ha de permetre una reconstrucció més resistent de cara el futur. • Tots els programes implementats en el marc de la política de cohesió haurien de contribuir activament a aconseguir la igualtat de gènere durant la seva preparació, aplicació, seguiment i avaluació, així com la igualtat d’oportunitats per a tothom. Reclamem que es facin disponibles documents d’orientació, sessions de formació i creació de capacitats a totes les autoritats, i que participin en la implementació dels fons des de la perspectiva de gènere. • Introduir requisits obligatoris d’objectius d’igualtat de gènere a escala estatal i regional, així com avaluacions obligatò- ries d’impacte de gènere com a part de les avaluacions dels estats membres sobre com es gasten els fons. • Priorització de les inversions en serveis públics de qualitat, tant per combatre les desigualtats de gènere com per construir resiliència social i fer front a les crisis econòmiques, socials i sanitàries. • Demanem fons dedicats per al finançament directe de la UE a municipis, en particular per a accions destinades a aconseguir els objectius climàtics de la UE. • Creació d’un estatus diferenciat per a les illes de la UE, basat en l’article 174 del TFUE, tenint en compte els seus respectius hàndicaps permanents.

2.9 Memòria contra la intolerància

Al llarg dels darrers anys hem viscut a l’espai europeu un reviscolament de postures intransigents, racistes, xenòfobes i in- tolerants en general. Aquests moviments actuen i s’enforteixen a partir de discursos paral·lels que van trobant espai entre la ciutadania, amb apel·lació als sentiments, que afecten les societats del benestar europees.

La globalització, el desenvolupament de polítiques liberals sense control, la privatització de serveis públics, l’empobriment d’àmplies zones del planeta per una injusta distribució dels recursos, entre d’altres, donen com a resultat un augment de la població nouvinguda que accedeix a serveis públics que la liberalització econòmica ha reduït de manera dràstica.

Aquesta situació, que hauria de donar lloc a un increment de les opcions progressistes a la cerca d’enfortir de nou l’estat del benestar, ha estat, tanmateix, aprofitada per discursos demagògics de dreta i d’extrema dreta per proliferar, de manera no gaire dissimulada, doctrines que es pensaven superades ja fa molt de temps.

Com a conseqüència, a França, amb la potència dels seguidors de Marine Le Pen, a Alemanya amb el suport que rep Al- ternativa per Alemanya o a Itàlia amb l’arribada al govern dels neofeixistes de Meloni, s’han instal·lat al poder directament o han passat a ser un element de fort impacte en el marc electoral de cada país amb un discurs xenòfob, antidemocràtic i decididament revisionista en el marc històric. Discurs que a l’Estat espanyol mai no ha deixat d’existir a causa de la inexis- tència d’una ruptura clara amb el règim de Franco, aliat de Hitler i Mussolini.

La Unió Europea no pot restar impassible davant aquest avenç del revisionisme històric. Per una banda, ha de fer arribar a la ciutadania un missatge clar mitjançant la incorporació de polítiques inclusives i de recuperació de les parcel·les de l’estat del benestar perdudes o en perill i, per una altra, ha de vetllar per la creació de normatives que penalitzin la recuperació fal·laç de doctrines totalitàries i de fonamentalismes religiosos de tota mena. Alhora, ha d’afavorir que els estats promo- guin la incorporació lingüística i mesures d’identificació compartida per la nova diversitat poblacional, començant pel respecte integral a les realitats plurilingües i plurinacionals de molts estats europeus.

Què proposem? • Creació d’una normativa ad hoc contra tota forma de recuperació dels totalitarismes i les doctrines socialment i racial excloents, així com l’ús públic o publicat de simbologia o missatges d’orientació antidemocràtica i revisionista en qualsevol àmbit de la via pública, xarxes socials o mitjans de difusió. • Articulació d’una internacional europea de la memòria democràtica. • La protecció del plurilingüisme en tots els estats per facilitar la identificació bàsica a noves i velles ciutadanies en societats cohesionades, lluny dels perills del xovinisme estatista.

3. Una Europa d’oportunitats per a tothom

3.1 El dret a la cultura

El dret a la cultura és un bé essencial, com a servei públic i pilar de l’estat del benestar, per a l’assoliment d’una societat lliure i democràtica. A les polítiques de la UE, el sector cultural comprèn els sectors formatius, creatius, la producció, la pro- tecció, la difusió, la promoció, la participació i l’accés a la cultura. Entenem la ciutadania europea no només com a recepto- ra de cultura, sinó també com a desenvolupadora de la creació artística, per la qual cosa la cultura ha de ser inclusiva. Per tant, cal contribuir a la creació d’un sistema cultural europeu cada cop més integrat, accessible i sostenible des del punt de vista econòmic i mediambiental.

L’educació, la comunicació, la tecnologia, la innovació, la ciència... són avui nous camps estratègics estretament lligats a la cultura que cal impulsar des de la política cultural i des del marc europeu.

Què proposem? • Impulsar programes i accions que fomentin activitats culturals i establir un segell verd europeu a les activitats cultu- rals respectuoses amb el medi ambient. • Reforçar el marc legal europeu perquè garanteixi els drets d’accés, creació i participació de tota la ciutadania a la vida cultural, amb totes les llengües; protegir els drets de l’artista, la llibertat de creació i els drets d’autor; ordenar adequa- dament el sistema cultural europeu i fixar el finançament del sistema cultural per fer possible l’exercici d’aquests drets. • Augmentar i blindar els mecanismes que garanteixen els ajuts per a la cinematografia i l’audiovisual europeu, especi- alment en llengua catalana i occitana. • Blindar la quota de pantalla europea en el sector cinematogràfic i audiovisual per promoure noves expressions cultu- rals i més democràtiques, creades, per exemple, per dones o joves, i en altres llengües com la catalana i occitana. • Treballar en mesures de transparència per garantir que, a escala europea, es recullen dades oficials pel que fa a les llengües en el contingut audiovisual, amb un especial interès en les llengües minoritzades. • Impulsar la indústria audiovisual i cinematogràfica europea i garantir que els ajuts, així com d’altres mesures de fo- ment de la cultura, van destinats a petits creadors, productors, distribuïdors i exhibidors europeus. • Enfortir els mitjans de comunicació públics com a motors de les indústries culturals i del sector creatiu europeu i com a garantia de veracitat, rigor i neutralitat dels continguts informatius. • Garantir l’accés universal i gratuït de la ciutadania als continguts audiovisuals de servei públic en tots els canals de distribució, tot aplicant els principis de must carry, prominència i neutralitat de xarxa. • Fer de l’Estatut de l’Artista Europeu una realitat, per tenir un marc regulador que faci realment possible la mobilitat dels artistes a la UE amb totes les garanties als seus drets i per promoure bones pràctiques entre estats membres. • Lluitar contra la desinformació impulsant l’aplicació del Codi de bones pràctiques sobre desinformació i vetllar per la correcta aplicació de l’European Media Freedom Act. • Posar al centre del debat la censura i promoure la llibertat d’expressió artística com una prioritat de la UE davant del retrocés a diferents països d’Europa. • Promoure la diversitat lingüística en les noves tecnologies. • Promoure polítiques que facin possible la sobirania cultural europea construïda des de la seva diversitat. • Implementar polítiques per erradicar el treball no remunerat i la precarietat laboral dels artistes, creadors i gestors culturals. • Reglamentar els drets d’autor i el dret a la imatge dels artistes en l’aplicació de processos creatius amb intel·ligència artificial i de difusió digital. • Promoure i potenciar el patrimoni com a eina de promoció de la identitat catalana en el marc global europeu. • Impulsar i promoure legislacions favorables en el marc europeu que dotin d’eines les administracions per protegir la identitat i patrimoni dels nostres pobles, barris i ciutats enfront de la globalitat anònima homogeneïtzadora. • Impulsar la creació d’un fons europeu destinat a la rehabilitació i al manteniment del patrimoni arquitectònic. • Col·laboració amb institucions culturals i educatives. Establir col·laboracions amb institucions culturals i educatives per impulsar programes d’educació i formació en el sector cultural, i fomentar en especial la participació de joves i dones en aquest camp. • Promoure la participació ciutadana en la presa de decisions relacionades amb la cultura, perquè hi hagi espais de consulta i debat oberts a la ciutadania. • Crear un fons per a noves tecnologies. Establir un fons dedicat a la investigació i implementació de noves tecnologies en la producció cinematogràfica i audiovisual, especialment aquelles que poden afavorir la diversitat lingüística.

3.2 Educació per a tothom

Volem un Espai Europeu d’Educació que promogui decididament el dret a l’educació per a tothom i que impulsi la inversió pública com a fonament per la igualtat, l’equitat i la justícia social. Un model per a l’educació que busqui l’excel·lència i la igualtat d’oportunitats i la inclusió educativa, que prioritzi la millora dels resultats i en el qual la formació professional sigui un element cabdal en l’equitat i en la competitivitat del sistema productiu. Necessitem un Espai Europeu d’Educació amb una àmplia gamma d’oportunitats educatives i formatives disponibles a tot Europa per a estudiants de totes les edats, inclosa informació sobre estudiar a l’estranger, formació professional, reconeixement de qualificacions i competències.

Aquest espai ha de promoure el dret a l’educació de qualitat per a tothom, que fomenti especialment els ensenyaments creatius artístics i tecnològics per a tothom i la formació professional, i que posi un èmfasi especial a superar les barreres de segregació per gènere, origen o condició social. Un espai educatiu que cerqui l’equitat i l’excel·lència, que fomenti la igualtat d’oportunitats, l’intercanvi, el reconeixement i la protecció de la diversitat cultural i lingüística. Un espai educatiu pensat des del reconeixement de les competències i les qualificacions.

Què proposem? • Impulsar programes formatius perquè des de la infància s’eduqui en la democràcia i el pensament crític per fomentar una educació en valors com la pau, la llibertat, la igualtat, el civisme i la memòria històrica. • Impulsar programes formatius perquè des de la infància s’eduqui en la sexualitat per promoure una cultura sexual sana entre els infants i joves europeus. Promoure des de l’àmbit educatiu valors fonamentals com el respecte, la tolerància i el feminisme. • Impulsar programes formatius per educar en el bon ús de les tecnologies i les xarxes socials, per fomentar el pensa- ment crític i protegir infants i joves dels perills del mal ús de les xarxes socials. • Crear programes d’innovació pedagògica enfocats a la millora dels centres educatius a partir de la reducció de la conflictivitat i les sancions a l’alumnat, mitjançant l’atenció individualitzada en valors democràtics i humans integrats dins del PAT (Pla D’acció Tutorial) i el PEC (Projecte Educatiu de Centre) a escala europea. • Potenciar un programa europeu destinat a compartir estratègies entre els estats membres per reduir l’abandonament escolar prematur amb la finalitat d’abaixar-ne els índexs actuals i assolir els objectius europeus proposats el 2030. • Treballar cap a l’homologació de títols de formació professional. • Reconeixement de les soft skills i de les experiències no formals. • Contribuir a fer d’Erasmus + un programa més accessible i democràtic que arribi també als beneficiaris amb menys recursos. • Desenvolupar un sistema de beques europees amb l’objectiu de reduir les desigualtats i fomentar l’equitat i la inclusió als centres educatius amb recursos i materials adients. • Fomentar espais educatius transfronterers (Canigó-Prada de Conflent) com a espais de cocreació i intercanvi d’alum- nat i professorat. • Crear nous espais lingüístics d’intercanvi transfronterer (Andorra, l’Alguer, Catalunya Nord), en un model pilot que pot ser replicat per altres espais (Euskadi i Iparralde, Irlanda-Galícia-Bretanya, Alemanya-Àustria, Flandes-Holanda...), per mantenir elements culturals i lingüístics de les llengües europees. • Regular i fomentar l’intercanvi entre administracions locals, regionals i estatals per al foment de la innovació, la forma- ció del professorat i la col·laboració en recerca i desenvolupament perquè el treball conjunt en investigació educativa possibiliti als països europeus desenvolupar i implementar noves idees i tecnologies per millorar el rendiment i la qualitat de l’educació. S’han d’abordar qüestions com la millora dels sistemes d’avaluació, la integració de la tecno- logia a l’aula, la millora de la formació dels docents i el paper de la Inspecció educativa en la recerca per a la millora contínua. • Continuar impulsant la mobilitat estudiantil i de personal docent per promoure intercanvis i obrir noves perspectives sobre mètodes d’ensenyament i cultures educatives. Això pot incloure investigacions sobre com millorar els sistemes d’avaluació, com integrar la tecnologia a l’aula, com millorar la formació dels docents o quin ha de ser el paper de la Inspecció educativa en aquesta recerca per a la millora contínua. • Potenciar la formació dual europea com espai d’intercanvi d’aprenentatges i de consolidació de les necessitats dels sistemes econòmics productius dels diferents estats i regions d’Europa. • Posar en marxa els mecanismes per retenir el talent i atraure talent de fora de la UE. • Promoure l’aprenentatge al llarg de la vida. L’aprenentatge dels adults ha estat una part vital de la política d’apre- nentatge permanent de la Comissió Europea, de manera que l’educació sigui una experiència i una possibilitat de qualsevol persona a la UE al llarg de tota la seva vida. • Promoure programes educatius per a persones migrants i refugiades per ajudar a establir-se en nous països i com a element clau d’inclusió social que s’ha de promoure també a escala europea. • Cooperar amb altres regions del món per abordar els reptes globals relacionats amb els ODS, en el sentit de compar- tir coneixements i recursos, així com en els processos de transferència tecnològica. • Defensar el model educatiu català com un exemple d’integració davant les institucions europees, com a resposta als atacs que rep de l’Estat espanyol i com a exemple de bones pràctiques en el tractament de la diversitat lingüística. • Desenvolupar programes educatius dins i fora de l’escola en connexió amb el programa Europa Creativa per fomentar els ensenyaments vinculats als sectors culturals i creatius. • Promoure l’educació infantil universal per la seva importància en el desenvolupament cognitiu dels infants i el seu elevat impacte en la creació d’igualtat d’oportunitats.

L’esport representa una part integral de la vida de milions de persones. El suport a l’esport construeix la cohesió comuni- tària, fa créixer la inclusió social i condueix a un sentit millorat d’identitat europea. L’esport també és una faceta clau de les economies dels estats membres i de les grans economies europees; el sector dona feina a milions de ciutadans europeus i aporta milers de milions d’ingressos.

L’esport és, per tant, una part vital del que significa ser europeu. Els responsables polítics, els professionals de l’educació, els experts regionals i nacionals hi participen de manera directa i regular per garantir que l’esport segueixi abordant els reptes en aquest camp.

Què proposem? • Promoure una agenda per a l’esport més ambiciosa que encoratgi polítiques públiques per al foment de l’esport i l’activitat física. • Fer front a les amenaces a la integritat de l’esport que promou el compliment dels principis de la democràcia, la trans- parència, la rendició de comptes, la inclusió. • Promoure la bona governança com a una condició clau del sector esportiu. • Fomentar l’activitat esportiva, implementar estratègies de la UE per a la inclusió social a través de l’esport, fomentar el voluntariat en l’esport, lluitar contra la discriminació i fomentar la participació en l’esport i l’activitat física. Promoure sinergies amb altres programes de la UE. • Promoure enfocaments polítics amplis per garantir que els esdeveniments esportius responen no només als reptes econòmics sinó que també tinguin en compte els reptes culturals i socials.

3.4 El dret a un habitatge digne

L’habitatge és un dret bàsic per garantir una vida digna a tothom. Per això hem de treballar per assolir un parc d’habitatge europeu on totes les persones tinguin accés a un habitatge assequible, de qualitat i saludable. Tothom hauria de poder llogar un habitatge sense patir l’especulació que ha fet pujar el preu dels lloguers. Fins i tot s’hauria de poder aspirar a comprar un habitatge, igual que van poder fer les generacions anteriors.

L’habitatge es considera massa sovint com un actiu per especular en lloc d’un dret. La manipulació del mercat i l’espe- culació financera estan tenint un efecte catastròfic en els preus, cosa que deixa cada vegada més persones vulnerables fent front a l’augment dels costos de l’habitatge. La qualitat de l’habitatge també és un problema. Hi ha massa persones a Europa que viuen en habitatges plens, humits, mal aïllats o poc saludables.

De la mateixa manera, la crisi de l’habitatge també està afectant les persones sense llar. Cada nit, 700.000 persones dor- men als carrers o en refugis sense sostre a tota la UE. Això s’ha d’acabar.

La UE ja no pot escudar-se en què no té cap competència per regular la política d’habitatge. Hi ha múltiples maneres en què les normes de la UE influeixen en el mercat de l’habitatge. Per exemple, el Pilar Europeu dels Drets Socials té com a objectiu proporcionar “habitatge i assistència a les persones sense llar”, per la qual cosa és hora de fer-ho realitat. La UE ha d’adoptar una postura ambiciosa en aquesta matèria i donar suport als estats per millorar l’accés a l’habitatge per a tothom, a tots els nivells.

El dret a accedir a l’habitatge és una peça clau de l’estat del benestar. L’homologació de les polítiques públiques que el facin possible i el seu finançament, amb els referents europeus que puguin ser equiparables, són una necessitat i una obligació. Tenim el repte de millorar l’actual ràtio del cost d’habitatge en relació amb la renda disponible de les famílies i de prevenir tensions de preus derivades de factors de demanda que no tenen relació amb l’ús habitual de l’habitatge. La política d’habitatge ha de preveure noves formes de tinença i ha de tendir cap al seu valor d’ús i no només cap al valor d’inversió. Així es fomenta el creixement del parc de lloguer i, especialment, el parc subjecte a algun tipus de protecció pública. La rehabilitació i la millora de l’actual parc d’habitatges ha d’esdevenir prioritària i s’ha de fer de manera conjunta amb la regeneració d’àrees urbanes al servei de la cohesió social.

Què proposem? • Desenvolupar una estratègia europea que permeti incrementar el parc públic d’habitatge, rehabilitar edificis, evitar l’especulació, afrontar els desnonaments i crear un mercat d’habitatge de preus justos. • Crear un fons europeu per garantir l’accés a un habitatge digne a tota la ciutadania europea, que doti de finançament una estratègia europea d’habitatge. • Erradicar el sensellarisme el 2030. Tothom té dret a un habitatge. La Comissió Europea ha de prendre mesures urgents per fer costat als estats membres en l’erradicació del sensellarisme, i comprometre’s a posar fi a aquest pro- blema el 2030. • Lluitar contra la discriminació en l’habitatge. Cal garantir que l’accés a l’habitatge no sigui obstaculitzat per la discrimi- nació o el racisme. • Promoure noves lleis europees per contrarestar l’especulació dels mercats d’habitatge i evitar que els especuladors facin que l’habitatge sigui inassequible. • Promoure una onada de renovació d’edificis que pot exercir un paper important en la provisió d’habitatges saludables, adequats i accessibles, la lluita contra el canvi climàtic, la reducció dels costos energètics i la lluita contra la pobresa energètica. • Ampliar l’estoc d’habitatge assequible a Europa. Europa té una escassetat d’habitatge social, que és la principal causa de la falta d’habitatge. Cal desenvolupar una estratègia europea i que la promoció d’habitatge públic s’inclogui als fons de cohesió. • Tutelar financerament el sector immobiliari en el total de l’economia per evitar bombolles, garantir que els preus evo- lucionin d’acord amb la renda de la població, i que no es posi en risc el finançament de la resta de sectors econòmics. • Adaptar les normes europees a les plataformes digitals. Volem donar a les ciutats més control sobre els lloguers a través de plataformes com Airbnb i Booking.com.

3.5 Joventut: el dret a emancipar-se

D’acord amb la Recomanació del Consell d’Europa (2015), “la política de joventut és una estratègia implementada pels poders públics amb l’objectiu d’oferir oportunitats i experiències als joves que n’afavoreixin la integració amb èxit a la so- cietat i els permetin ser-ne membres actius i responsables, així com agents de canvi”. I aquest ha de ser l’objectiu de la UE: fer dels joves agents constructors d’Europa i al mateix temps donar-los respostes perquè puguin viure de manera digna i de forma emancipada.

Què proposem? • Transversalitat de la joventut en l’elaboració de polítiques públiques. Treballar per garantir un xec juvenil a tots els processos legislatius del Parlament Europeu, de manera que l’elaboració de les polítiques europees incorpori, des de la seva gestació, la perspectiva dels joves. • Prohibició de les pràctiques no remunerades a través d’un instrument legislatiu europeu. • Blindar els programes de la UE orientats als joves perquè continuïn sent per a ells, com ara el Cos Europeu de Solida- ritat a Erasmus +. • Accés de les organitzacions de joves, especialment les més petites, a ajuts i fons europeus. • Fomentar la participació en la vida democràtica. • Posar la salut mental en el focus de les polítiques en matèria de joventut. • Respostes als joves del món rural.

3.6 Els drets de la infància

Avui dia, a Europa, el 25% dels infants viuen en risc d’exclusió social o corren el risc de viure en la pobresa. La Unió Europea i els estats membres haurien d’invertir en serveis públics per la infància, inclosa la seva cura, l’educació i la salut. Volem que la UE i els estats membres redoblin els seus esforços per posar fi a la pobresa infantil. Per això pensem que s’hauria d’adoptar una altra Recomanació del Consell sobre invertir en la infància, per actualitzar i millorar el seu marc polí- tic i guiar els estats membres en els seus esforços, a fi de garantir que els infants creixin en societats inclusives i pròsperes, en les quals ningú es quedi enrere.

A la vegada, cal establir objectius ambiciosos per reduir la pobresa infantil a la meitat en l’agenda 2030. Volem que les polítiques que atenen les necessitats de la infància, joves i famílies, vagin més enllà de l’àmbit de la garantia infantil i la garantia juvenil. Des d’Europa, malgrat no tenir-hi competències, s’ha de pressionar els estats perquè desenvolupin polítiques per la igualtat d’accés a l’educació, l’atenció sanitària i la cura gratuïtes, a un habitatge digne i a una nutrició adequada.

Segons l’Organització Mundial de la Salut, més d’una de cada quatre morts d’infants al món menors de 5 anys està directa- ment o indirectament relacionada amb els riscos mediambientals. Els infants, com a grup vulnerable, es veuen greument afectats per l’impacte negatiu del canvi climàtic i es troben entre les primeres víctimes dels seus efectes adversos com ara sequeres, inundacions, tempestes, crisis alimentàries o contaminació. El canvi climàtic i els riscos ambientals causats per l’activitat humana, inclosa la contaminació atmosfèrica, els disruptors endocrins, els pesticides, entre altres, afecten els infants de manera perjudicial.

Ens preocupa enormement la situació dels infants en el context de la migració, especialment la detenció. Volem que els estats membres posin fi a la detenció d’infants. Els estudis han demostrat que els nens que viuen detinguts han experi- mentat una experiència traumàtica que ha tingut greus repercussions en la seva salut física i mental.

Què proposem? • Instar el Consell a adoptar una altra Recomanació del Consell sobre invertir en la infància. • Instar la Comissió Europea que vetlli perquè els estats membres desenvolupin polítiques d’accés gratuït a l’atenció sanitària, a l’educació i a les cures, així com a un habitatge digne i a una alimentació adequada. • Demanem que el Sistema Europeu Comú d’Asil millori la condició de tots els nens i nenes en la migració, en particular els menors no acompanyats. • També demanem a tots els estats membres que facilitin la reunificació familiar de manera positiva, humana i ràpida, conforme amb l’article 10 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant.

4. Una economia pròspera

L’economia al servei del progrés compartit

4.1 Suport a l’economia productiva i a l’ocupació de qualitat

La Unió Europea ha viscut un seguit de crisis que han posat a prova la seva resiliència. Entre elles, l’emergència climàtica, la pandèmia de la covid-19 i l’agressió de Rússia contra Ucraïna han comportat una dependència dels subministraments, una crisi energètica i l’augment del cost de la vida que ha afectat el model de vida europeu. Tot plegat fa que calgui enfor- tir un model de desenvolupament sostenible i de prosperitat que arribi a tothom.

Una política industrial verda podria convertir-se en el motor de la creació d’ocupació a Europa en els pròxims anys. Aques- ta política industrial verda inclou molts sectors emergents, entre ells, la fabricació de tecnologia d’energia neta i l’onada de renovació d’edificis. En el context de la transició energètica, es podrien crear 25 milions de nous llocs de treball per al 2030.

No obstant això, el suport a l’economia productiva ha d’anar més enllà de la política de reindustrialització. Ha de ser una política holística, que englobi el sector serveis com una àrea essencial a l’hora de crear ocupació de qualitat. Hem d’evitar un model dualitzat en què l’ocupació de qualitat es crea en la indústria i la resta es precaritza.

D’altra banda, cal demanar que a la Unió Europea es generin normes comunes orientades específicament a un turisme responsable, perquè les empreses que en formen part participin directament de les accions regeneratives per reduir les externalitats negatives que genera el sector. El 2023, Espanya va ser el país més visitat de la Unió, ja que va rebre 85,1 mili- ons de turistes, passant per primer cop per davant de França. El 2023, Catalunya va ser el territori de l’Estat espanyol líder com a destí, amb un 21,2% del total de visitants. Per això, cal que la Unió Europea lideri les propostes destinades a fer-lo més resilient a llarg termini, perquè s’adapti als canvis previstos en relació amb la crisi climàtica i prioritzi les accions que sensibilitzin els visitants d’arreu d’Europa en relació amb la necessitat de preservar els serveis ecosistèmics i la biodiversi- tat del conjunt dels territoris.

En relació amb la directiva europea de serveis Bolkestein, d’aplicació en l’àmbit del comerç, un cop vista l’evolució del co- merç de proximitat i l’aparició de la digitalització com a nova forma de compra, és un bon moment per avaluar l’esmentada directiva.

El lideratge públic de les institucions europees ha de servir per fer la transició d’una dècada marcada per la crisi a una dècada transformadora, imprescindible per aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible acordats internacio- nalment.

Cercant l’equilibri de la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica de les nostres economies, podem crear una alta ocupació amb treballs de qualitat, i combatre així la desocupació i, al mateix temps, afrontar el canvi climàtic i l’emergèn- cia ecològica. Es poden crear milions de llocs de treball sostenibles i ecològics d’alta qualitat, molts d’ells a escala local i promoguts per petites i mitjanes empreses.

Què proposem? • Fons europeus per a la transició verda. Adaptar-se a noves realitats climàtiques i garantir la despesa necessària per millorar l’ocupabilitat i manten

Programa Electoral Ahora Repúblicas (ERC/EH Bildu/BNG) - Europa 2024

• Protecció dels consumidors i la promoció de les energies renovables a l’hora de revisar les normes que regeixen el mercat energètic a Europa (negociacions en curs) • Una revisió de les normes per millorar la protecció de la UE contra la manipulació del mercat en el mercat energètic a l’engròs, per exemple per evitar que empreses com Gazprom puguin manipular les normes (negociacions en curs).

Què proposem?

• Eliminar gradualment l’ús del carbó per al 2030, del gas fòssil per al 2035 i de totes les energies no renovables per al 2040. Necessitem que es proposin objectius de reducció de la demanda i de desplegament d’energies renovables durant el pròxim mandat. • Accelerar l’electrificació dels processos de transport, calefacció i industrials. Això requerirà un canvi modal en el sector del transport per passar de l’aviació a maneres de transport més sostenibles, com els trens, i el transport de mercaderies via ferrocarril. També l’adaptació del sector industrial i els sistemes de calefacció. Els gasos renovables, com l’hidrogen, només s’han d’utilitzar quan l’electrificació directa no sigui viable. • Donar un paper important a la ciutadania en la transició energètica. La transició verda ha de ser justa o no tindrà èxit. Les persones més vulnerables haurien de rebre suport amb inversions a llarg termini (per exemple, plaques solars, bombes de calor, reformes d’edificis, cotxes electrònics...) perquè els preus de les seves factures d’energia disminueixin. Hem d’encoratjar que els ciutadans produeixin la seva pròpia energia (i que no sols la consumeixin) i puguin compartir-la amb els veïns com a part de les comunitats energètiques. • Prioritzar l’eficiència energètica i l’estalvi energètic: la millor font d’energia és la que no utilitzem. Podem fer que el nostre ús de l’energia sigui més eficient amb l’objectiu de consumir menys (p. ex., canviar a menys llums de consum, posar equips a dormir quan no s’utilitzin...). • Afavorir la rehabilitació energètica: potenciar l’eficiència energètica als edificis, i mobilitzar fons Next Generation per a la rehabilitació energètica de manera sostinguda en el temps. • Invertir en la transició energètica: els estats membres haurien de dedicar almenys l’1% del seu PIB a les energies renovables i a l’eficiència energètica. La Comissió Europea hauria de presentar una estratègia d’inversió pluriennal per planificar les necessitats d’inversió per a la transició energètica de la UE. Estimem la necessitat d’inversions públiques i privades en eficiència energètica, energies renovables i tecnologies sostenibles en tota la UE en 1.700 milions d’euros per al 2030. • Protegir els espais d’alt valor agrari: prioritzar l’ús agrari de les terres de conreu d’alt valor, tant des del punt de vista de la qualitat del sòl com des del punt de vista de la importància que té per l’activitat agrària en aquell territori, per davant d’altres activitats no relacionades amb la producció d’aliments.

5.4 Mobilitat sostenible

La mobilitat és una part important de la nostra vida. El sector del transport afecta tothom: ens permet desplaçar-nos de casa a la feina, transportar productes per tot el món i viatjar per motius laborals, turístics o familiars. No obstant això, el nostre patró de mobilitat actual es basa principalment en combustibles fòssils i en la propietat privada (dependència del cotxe). Vist des de la perspectiva del benestar, el nostre sistema de transport actual emet molt CO2, redueix la nostra qualitat de l’aire, contamina l’aigua, agreuja les desigualtats socials, deteriora els hàbitats naturals i contribueix al canvi climàtic.

El sector del transport correspon aproximadament a una quarta part de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de la Unió Europea i aquesta xifra continua augmentant a mesura que la demanda continua creixent. El transport és un sector clau per descarbonitzar si volem aconseguir els nostres objectius climàtics i energètics per al 2030 i ser climàticament neutres com a continent per al 2050 (el Pacte Verd Europeu busca una reducció del 90% de les emissions de transport per al 2050). En general, el sector del transport ja està experimentant un gran canvi transformador i tecnològic, ja s’estan produint canvis a gran escala (per exemple, l’e-mobilitat a la Xina) i Europa no hauria de quedar-se enrere. Però, no obstant això, hem de fer més per complir els nostres objectius del 2050. A més de les ambicions sobre la descarbonització del sector, hem d’aconseguir un veritable canvi modal (per exemple, de la carretera i l’aviació al ferrocarril) i anticipar la mobilitat per a un futur diferent. El 2050 tindrem un creixement de la població i la urbanització a Europa, a més de les preocupacions mediambientals. Això planteja preguntes sobre l’accessibilitat i l’assequibilitat dels transports públics, un canvi en la mobilitat individual, no deixar enrere les zones rurals, i abordar qüestions de congestió, soroll i qualitat de l’aire, així com la seguretat viària, etc. A més, amb la finalitat de promoure la mobilitat activa d’acord amb els nostres objectius sanitaris i mediambientals, potser volem tornar a pensar en la freqüència i la durada dels nostres viatges en general, fins i tot per als viatges de negocis, en els quals les tecnologies de reunions a distància podrien continuar utilitzant-se. A més de contribuir als objectius climàtics, les empreses tenen raons econòmiques per prendre mesures de transició ecològica. És bo per a la seva reputació i marca si poden demostrar una política de transport sostenible per als seus béns i empleats, en un moment en què el canvi climàtic és alt entre les prioritats dels ciutadans de la UE (per això també hi ha tantes empreses que afirmen ser “neutrals al clima” sense proves reals, també hauríem de ser conscients del greenwashing). Des d’un punt de vista econòmic, hi ha un avantatge competitiu real quan s’adopten polítiques de transport sostenibles. Si bé els costos d’adaptació inicials són elevats, a llarg termini també hi ha una reducció de costos que cal factoritzar (per exemple, sistemes de gestió del transport més eficients, menys consum de combustible, menys costos de manteniment de la flota, augment de les vendes d’una marca “verda”). Per exemple, adaptar els negocis de càrrega a les ciutats, gràcies a les bicicletes de càrrega en lloc dels camions, és una bona il·lustració del canvi futur. Les empreses no han d’oblidar que com més esperem, més alts seran els costos de mitigació i adaptació del clima (per exemple, és probable que els preus de l’energia elevats continuïn sent volàtils).

Què hem aconseguit?

• Legislació de transport com a part del paquet Fit for 55, amb l’objectiu d’implementar l’objectiu de la llei del clima de reduir les nostres emissions de GEH almenys en un 55% per al 2030. • Una nova regulació per desenvolupar infraestructures de càrrega de vehicles elèctrics (reglament d’infraestructures alternatives de fuels). Aquesta nova legislació (acordada el març del 2023) augmentarà el nombre d’estacions de recàrrega elèctrica i proveïment d’hidrogen d’accés públic als principals corredors i hubs de transport de la Unió Europea. Aquest acord donarà suport a la transició cap al transport de zero emissions en els pròxims anys. • Fi de la venda de motors de combustió el 2035. La UE va adoptar l’octubre del 2022 un acord per reduir a zero les normes d’emissió de CO2 per als cotxes privats per al 2035. • Posició del Parlament Europeu sobre les infraestructures per a una xarxa de transport europea real (reglament RTE-T). L’abril del 2023, el Parlament Europeu va incrementar les ambicions de promoure la multimodalitat (mobilitat que implica diferents maneres de transport en un viatge), tant per als passatgers com per al ferrocarril, i va prioritzar els projectes d’interès comú relacionats amb el ferrocarril com a objectiu clau de la UE, així com promoure l’electrificació de les línies ferroviàries al més aviat possible.

Què proposem?

• Adoptar un canvi real de mobilitat en el transport de persones i mercaderies: concretament, significa menys viatges per avió i carretera i més inversió en transport públic, ferrocarril i mobilitat activa. Això vol dir la supressió de vols quan hi ha una alternativa ferroviària, restringir l’ús del vehicle privat, prioritzar el transport ferroviari de mercaderies, garantir espai per a la bicicleta en trens, promoure carrils bici segurs i augmentar les ofertes de transport públic. Per això, hem d’adoptar mesures concretes per a aquest canvi modal. • Avançar en una xarxa real de transport públic d’àmbit europeu que promogui la mobilitat sostenible a la comunitat europea. Necessitem una política d’inversió en els mitjans de transport més descarbonitzats i fomentar la mobilitat activa a través de preus reduïts per al transport públic i bitllets multimodals, independentment de les diferents maneres de transport que utilitzis i el nombre de països que travessis, per promoure un veritable servei integral de transport públic. Concretament, demanem una plataforma central per reservar viatges ferroviaris a escala europea. • Promoure la mobilitat sostenible a les ciutats: amb l’aposta per una combinació de sistemes de mobilitat intermodals, que prioritzi el transport públic, inverteixi en ferrocarril , proliferin els carrils bici i amb amplis espais per a vianants. La combinació de viatges en tren i bicicleta ha d’estar degudament habilitada i a l’alça. Al mateix temps, cal verdejar els carrers per refrigerar-los a l’estiu per mitigar l’escalfament global. • Promoure el transport ferroviari per a la descarbonització ambiental: si volem aconseguir els nostres objectius de descarbonització en el sector del transport, necessitarem més trens i els necessitarem al més aviat possible. No hauria d’haver-hi marge per invertir en tecnologies defectuoses que creïn actius encallats o enfocaments insostenibles per al transport i la mobilitat, al mateix temps que generen emissions de carboni. • Promoure i desplegar els trens de nit, connectant les capitals europees que estiguin a una distància idònia per fer desplaçaments nocturns. • Substituir el transport aeri en trajectes de curta i mitjana distància. A més d’una prohibició a escala de la UE dels vols de curta distància, cal prohibir de forma immediata el transport aeri en distàncies inferiors a 650 km que tinguin alternativa ferroviària d’alta velocitat. Alhora, la Unió Europea ha d’impulsar els trens nocturns com a alternativa als avions en els trajectes de curta i mitjana distància. • Afavorir el transport ferroviari de mercaderies. La Comissió hauria de proposar un objectiu de transport ferroviari de mercaderies, per exemple, el 30% de tot el transport de mercaderies hauria de viatjar per ferrocarril per al 2030. Afavorir el ferrocarril com a transport descarbonitzat implica utilitzar l’electricitat amb fonts renovables. El corredor mediterrani, connectat amb la xarxa ferroviària europea, ha de ser un dels principals vehicles de transport de la circulació de mercaderies dels Països Catalans cap a la resta d’Europa. • Tarifes més justes en el preu real del transport: el preu d’alguns mitjans de transport avui dia no en reflecteix el cost real. El ferrocarril es tracta injustament en comparació amb els sectors més contaminants de la carretera i és hora d’introduir una fiscalitat adequada al sector de l’aviació (un impost sobre el querosè, l’IVA per als bitllets d’avió en vols intracomunitaris...). • Garantir els drets reals dels passatgers: el model de pagament fronterer dels sectors del transport i del turisme estan causant enormes problemes als passatgers i un desincentiu perquè les persones viatgin de manera més sostenible. Cal procurar els drets integrats dels passatgers (que s’apliquen en tot el viatge) i establir un pla de compensació integral en cas de retards o cancel·lacions. També hem de millorar l’accessibilitat i els drets de les persones amb discapacitat i mobilitat reduïda, fins i tot amb la introducció d’una targeta europea de discapacitat que permeti viatjar a escala europea. • Garantir la seguretat del transport i dels treballadors del transport: donem suport a unes normes més estrictes per garantir la seguretat viària i hem demanat la introducció d’un límit de velocitat a escala de la UE, ja que és una de les millors eines per reduir els accidents i les emissions en les nostres carreteres. En general, cal garantir als treballadors del transport de tots els sectors un salari just, unes condicions de treball decents, incloent-hi un nombre d’hores de treball decents, la fi de la carrera a la baixa, un suport clar a la negociació col·lectiva i uns alts nivells de salut i seguretat en el lloc de treball. A més, necessitem mesures justes de transició dels mitjans de transport contaminants.

5.5 Polítiques de residus

La contaminació per plàstics està danyant el planeta, malmetent i escampant productes tòxics al medi ambient. Necessitem un canvi urgent en la forma en què consumim plàstics a Europa i al món. El plàstic prové de combustibles fòssils, per la qual cosa reduir el consum de plàstic és essencial per reduir l’ús de recursos fòssils i lluitar contra el canvi climàtic. El plàstic és l’exemple més cridaner, però no és l’únic, és un més dels residus que s’acumulen en abocadors, que es cremen o acaben al medi ambient. En general, consumim recursos molt més enllà dels límits que el nostre planeta pot sostenir. Necessitem reduir el consum de recursos i convertir-nos en una producció i uns hàbits de consum menys malbaratadors. La ciutadania no hauria d’estar sola a l’hora d’assumir la responsabilitat d’aquesta transformació canviant els hàbits de consum. També volem noves lleis i un marc reglamentari que assumeixi la responsabilitat de les empreses perquè canviïn la manera en què produeixen aquests productes i com es tracten al final de la seva vida útil. Volem que la UE s’esforci per aconseguir una economia circular on els productes i materials romanguin en ús durant molt de temps, i es redueixin, així, els residus i la contaminació perquè els sistemes naturals puguin regenerar-se.

Què proposem?

• Impulsar l’economia circular per ser més eficients: allargar la vida útil de les coses materials mitjançant la seva reparació, reutilització, reciclatge i recuperació, i optimitzar els recursos, l’energia i els residus que generen. • Promoure i fomentar la bioeconomia circular provinent de l’agricultura i la ramaderia aprofitant els recursos que s’obtenen de l’activitat agropecuària i forestal i de la indústria agroalimentària, a més de preservar la biodiversitat dels hàbitats naturals. • Protegir el medi marí abordant el problema de les deixalles marines. Els plàstics i altres formes de residus degraden els nostres mars i contaminen les xarxes alimentàries i els peixos que consumim. El 80% de les deixalles trobades al mar són plàstics.

5.6 Polítiques de l’aigua

El canvi climàtic suposa una amenaça per als nostres drets fonamentals. Les Nacions Unides han reconegut fins i tot el dret a l’aigua com un dret humà fonamental, base de tots els altres drets. Les sequeres a Europa són avui una de les amenaces més evidents. A Catalunya estem patint la pitjor sequera des que tenim registres. Avui dia, es necessitarien 9 mesos de pluja per recuperar les reserves a les conques internes que es troben al 16%. Si la pluja no cau del cel, no podem quedar-nos esperant sense fer res. La Generalitat, conscient de l’escalada de la crisi, ha estat implementant durant els últims dos anys mesures per gestionar meticulosament els escassos recursos hídrics. Aquests esforços inclouen un enfocament estratègic en la dessalinització i la regeneració, juntament amb projectes d’infraestructura accelerada dissenyats per optimitzar el cicle de l’aigua. Durant mesos hem estat, en gran manera, utilitzant aigua que no ha plogut. La ciutadania en general, però també les activitats econòmiques, i en particular els agricultors i ramaders, han fet un esforç important d’estalvi. Però no n’hi ha hagut prou. Haurem de continuar estalviant, optimitzant i invertint en noves infraestructures, sobretot en la modernització dels regadius.

Els rius i els llacs no s’aturen a les fronteres. Les lleis europees sobre l’aigua estan descurant la gestió i l’assignació d’aigua quan flueix entre diversos països. De fet, la legislació europea no aborda la quantitat d’aigua dels nostres rius i llacs. Aquest buit podria alimentar la tensió política entre els països i els ciutadans de la UE.

Què proposem?

• La Comissió Europea ha de proposar una política de gestió de l’aigua, que contempli les especificitats de cada regió, però que coordini els esforços en termes tecnològics i logístics a escala europea. • La Comissió Europea ha d’activar plans d’emergència i suport financer per aquelles regions que tenen problemes de sequera i escassetat d’aigua.

5.7 Biodiversitat i protecció dels hàbitats naturals

Estem perdent la biodiversitat més ràpid que mai i els nostres ecosistemes tenen mala salut. Els científics creuen que estem vivint la sisena extinció massiva, la primera des que els humans van ocupar la Terra. El planeta pot sobreviure a la crisi ecològica, però la humanitat depèn de la naturalesa. Per això, hem d’abordar les dues crisis (clima i biodiversitat) conjuntament: no podem salvar el clima sense recuperar la naturalesa i no podem restaurar la naturalesa sense limitar l’escalfament global. Afortunadament, la natura té una gran capacitat per regenerar-se. Sabem com protegir i restaurar la naturalesa amb solucions que beneficien no només el medi ambient, sinó també les persones i les empreses. Hem d’acompanyar el sector primari (agricultura, ramaderia, pesca i silvicultura) a fer pràctiques cada vegada més sostenibles perquè la naturalesa es recuperi. La biodiversitat i els ecosistemes saludables són crucials per a la producció d’aliments i la nutrició, la protecció contra desastres naturals o també l’accés a aigua neta i la protecció dels sòls. Mantenir-los és clau per reduir la pobresa i els riscos de les catàstrofes naturals. Els ecosistemes són la base de la nostra vida: aigua, aliments, medicines, roba, combustible, llars, energia... tot això depèn d’ecosistemes saludables. A més, la pèrdua de biodiversitat també pot comportar més risc de propagació de plagues i malalties infeccioses. Quan destruïm la natura, alterem l’equilibri natural i posem en perill la salut humana, ja que augmenta el risc de pandèmies. Un planeta saludable és essencial per mantenir la nostra supervivència com a espècie i salvaguardar-nos de les catàstrofes naturals, especialment les relacionades amb el clima, com les inundacions, les sequeres i els incendis forestals. No tenir en compte la biodiversitat en els plans de negoci comporta grans riscos per a les mateixes empreses des d’un punt de vista econòmic i reputacional. La producció de béns, inclosa l’alimentació, requereix ecosistemes funcionals, per la qual cosa l’impacte sobre la biodiversitat hauria de tenir-se en compte en l’anàlisi de riscos de les empreses en el futur.

Què proposem?

• Millorar els models de producció agroalimentària: incentivar les pràctiques agràries sostenibles i respectuoses amb els recursos i el medi. Cal buscar l’equilibri amb la producció d’aliments sans, bons i segurs per a tota la població, i també el màxim nivell d’autoabastiment alimentari. • Establir mesures per millorar la gestió forestal. La fusta acumulada als boscos dels Països Catalans s’incrementa cada any perquè no es fa la gestió forestal suficient a causa de múltiples condicionants, econòmics i comercials, entre altres, perquè encara no hi ha usos desenvolupats per aprofitar-la (biomassa, construcció, etc.). La gestió dels boscos feta amb criteris de sostenibilitat incrementa la biodiversitat, la disponibilitat d’aigua blava, la captació de carboni i és un element clau per a la prevenció d’incendis forestals. • Reduir dràsticament la contaminació de sòls i aigües sanes. Per protegir l’aire que respirem, els aliments que mengem i l’aigua que bevem, hem de reduir la contaminació ràpidament. Necessitem objectius vinculants per reduir el consum de recursos, reduir residus i promoure el reaprofitament i reciclatge per a una economia circular real. • No finançar el dany al medi ambient o la biodiversitat: la Unió Europea es va comprometre que el 7,5% del Marc Financer Pluriennal 2021-2027 s’assignés a objectius de biodiversitat a partir del 2024, i el 10% el 2026 i 2027. Tots els fluxos de finançament han de ser a prova de la biodiversitat. A més, la Comissió Europea estima que es necessitaran 48.000 milions d’euros anuals entre 2021 i 2030 per implementar l’Estratègia de Biodiversitat de la UE.

5.8 Drets i benestar dels animals

L’àmplia majoria dels ciutadans i ciutadanes de la Unió Europea reclama una protecció més bona dels drets i el benestar dels animals. Hem de construir societats més justes envers els animals. Els animals no humans, com a individus sentents amb benestar i interessos propis, han d’estar sota la protecció de lleis que en salvaguardin els drets i en promoguin el benestar. Ha arribat el moment de fer un pas endavant en la transformació de l’estatus jurídic dels animals. Tot i haver estat reconeguts com a éssers sentents, els nostres ordenaments jurídics els tracten encara com a articles amb els quals podem comerciar i sobre els quals podem tenir drets de propietat. Toca ara capgirar aquesta situació i aconseguir que esdevinguin subjectes amb drets propis. Durant els darrers vint anys, les lleis de diferents estats membres, com ara França, Portugal o el mateix Estat espanyol, han estat reformades per reconèixer el que, al cap i a la fi, és una veritat científica: els animals no són pas coses, sinó éssers sentents. Aquest canvi jurídic tendeix a tenir implicacions més importants en el cas dels animals de companyia, amb els quals els ciutadans tenim una relació d’afectes i de cures més estreta, ja que els considerem com a part de la nostra família. Històricament, les polítiques públiques de gestió ambiental s’han centrat en la conservació d’ecosistemes o espècies, sense incorporar com a objectiu primari la protecció dels drets i el benestar dels animals que viuen a la natura. Cal un nou model de gestió centrat en el benestar dels animals silvestres i promoure l’ús de mètodes de control poblacional no letals. Igualment, demanarem l’adopció a tota la Unió d’un nou model de zoo, la missió del qual sigui la cura d’animals vulnerables. També és igualment necessari crear institucions públiques que garanteixin l’efectivitat d’aquestes lleis, n’avaluïn la implementació i estiguin dotades dels recursos humans i materials adients per impulsar els canvis necessaris en el futur.

Què proposem?

• Una nova legislació de protecció dels animals d’àmbit europeu. Cal una legislació d’abast europeu que reconegui els animals com a éssers sentents amb drets propis, que reguli els centres de rescat i els santuaris d’animals, que estableixi una llista positiva dels animals silvestres que poden ser animals de companyia i que restringeixi la importació de trofeus de caça, el tràfic d’espècies silvestres i la importació de carn de cangur. • Un nou règim comú europeu sobre animals de companyia. Cal una legislació d’àmbit europeu que transformi l’estatus jurídic dels animals de companyia, d’entitats apropiables a éssers sentents amb drets propis. És necessari transitar d’un model principalment comercial dels animals de companyia, basat en la seva compravenda, a un de basat exclusivament en la seva acollida i adopció. • Un model agrari que treballi amb l’objectiu d’aconseguir un equilibri de sostenibilitat social, ambiental, econòmica i de benestar animal. La legislació europea ha d’estar adaptada a les necessitats dels animals de diferents espècies. Cal una indústria on es minimitzi el patiment dels animals quan se’ls causa la mort i on el compliment de la llei estigui supervisat eficaçment per les autoritats. • Prohibir l’alimentació forçada, cruel i innecessària d’ànecs i oques per a la producció de foie-gras a tota la Unió Europea. Es tracta d’una indústria totalment incompatible amb qualsevol mínim acceptable de benestar animal, ja que causa un patiment greu a oques i ànecs. • Evitar el patiment dels animals quan se’ls transporta. Cal limitar el temps de transport dels animals vius i millorar les condicions en què es troben. El transport d’animals vius, sigui per al seu sacrifici o per a la seva explotació, els pot causar patiments greus. • Avançar cap a la prohibició de les granges pelleteres. Les granges pelleteres han estat prohibides ja en catorze dels estats membres, incloent-hi Àustria, Bèlgica, França, Itàlia, Irlanda o els Països Baixos. Aquesta és una indústria incompatible amb el benestar dels animals i que suposa, a més, un perill per a la biodiversitat. Cal que la UE faci un pas en aquesta direcció amb una legislació d’abast europeu, que vinculi els estats que no han fet aquest pas, com és el cas de l’estat espanyol. • Desenvolupament de mètodes alternatius a l’experimentació amb animals. Correspon a les institucions europees aconseguir que un percentatge cada vegada més elevat de les inversions en recerca biomèdica es destinin al desenvolupament de models no animals. Cal adaptar els sistemes d’educació superior i la seva legislació per reduir al mínim l’ús d’animals allà on encara sigui necessari fer-los servir, refinar els mètodes d’experimentació per minimitzar-ne el patiment i eliminar l’obligatorietat d’experimentació en animals en els casos en què hi hagi alternatives disponibles. • Suport a la innovació en noves proteïnes, com la vegetal, amb criteris de sostenibilitat i de benestar animal. Crearem les condicions favorables per a una indústria alimentària innovadora. • Un nou model de gestió dels ecosistemes basat en el benestar animal que avanci cap a mètodes més sostenibles de gestió de poblacions d’animals silvestres. Cal reformar la legislació europea per garantir que les polítiques públiques de gestió del medi contemplin la protecció dels drets i la promoció del benestar dels animals silvestres. Els conflictes entre poblacions d’éssers humans i poblacions d’animals silvestres han de ser resolts perquè hi pugui haver una convivència que no perjudiqui els interessos socials, econòmics i mediambientals del territori. • Un nou model europeu de zoològic. És necessari estandarditzar la legislació europea en aquest àmbit per garantir que tots els estats membres transitin des de l’antic model de parc zoològic com a mer expositor d’animals, cap a un de nou que tingui l’objectiu de rescatar, cuidar i protegir els animals, sigui quina sigui la seva espècie o origen. • Establir un comissariat de drets i benestar dels animals. És necessari que es nomeni una persona que tingui responsabilitat en els diferents aspectes de protecció dels animals, ara disgregats en diferents branques de la Comissió.

6. Europa al món

Drets humans, dret internacional i solidaritat

6.1 Prioritats i principis de l’acció exterior de la UE

La Unió Europea sempre és criticada pels seus socis internacionals per tenir multiplicitats de veus en política exterior. Si bé és cert que l’Alt Representant (HR/VP) és la cara diplomàtica i la persona encarregada de representar els interessos de la Unió en política exterior, també és cert que li surten molts competidors que dificulten el fet de poder construir un missatge unànime i coherent. Aquesta dissonància de missatges l’hem vist recentment arran de la guerra d’Israel a Gaza. Tot i que l’Alt Representant és la figura que hauria de parlar en nom de la Unió en matèria de política exterior, la presidenta de la Comissió sovint ha interferit en el debat i ha generat una visió confusa de la posició Europea. La falta de coherència i unitat discursiva és una de les principals mancances de la Unió Europea en matèria exterior. També ho és un Servei d’Acció Exterior (EEAS) altament afeblit, que no gestiona directament el pressupost d’execució de polítiques a tercers països, i que viu relegat a ser una eina de diplomàcia tova. Un dels altres elements que dificulten que la Unió Europea tingui una política exterior més eficaç i robusta és la unanimitat dels acords en el Consell. Tots els estats han d’estar d’acord en les actuacions o decisions en política exterior, fet que dificulta molt adoptar compromisos i decisions, i a la vegada, el sistema d’unanimitat encoratja algun estat membre a boicotejar decisions per tenir palanques de negociació. Aquest és el cas d’Hongria, per exemple, que recentment s’oposava a l’enviament de finançament a Ucraïna. A part d’aquest entrebanc, que és urgent resoldre, la Unió Europea ha de fer valer també en matèria exterior la seva aposta per la transició ecològica i el compromís amb el compliment dels Acords de París. La transició verda que està emprenent Europa, juntament amb la promoció de la democràcia, la pau i els drets humans al món, ha de ser vista com una oportunitat pels diferents països i regions, de cara a establir relacions. Sobretot tenint en compte la presència notòria de potències com la Xina i Rússia a Amèrica Llatina o Àfrica. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar recentment la creació de la figura del comissari de defensa. En aquest sentit, caldrà que la UE es posicioni en els afers de defensa des de la perspectiva de la seguretat humana.

Què proposem?

• Acabar amb la unanimitat en el Consell en matèria de política exterior de la UE. • Establir mecanismes que garanteixin que els acords comercials de la UE compleixen amb els objectius de la transició verda i el respecte per la pau i els drets humans, també en l’activitat exterior de la UE. • Reforçar el rol de les ambaixades de la UE al món, facilitar l’accés de la indústria catalana als serveis prestats per aquesta xarxa diplomàtica i de promoció de negoci.

Programa Electoral Ahora Repúblicas (ERC/EH Bildu/BNG) - Europa 2024

ARA REPÚBLIQUES EUROPA

1. ARA REPÚBLIQUES

Manifest per la democràcia, els drets

2. EUROPA REPUBLICANA

Una Europa social, ecològica

10 prioritats per defensar Catalunya

3. PROGRAMA

1. Una Europa per a tots els pobles

1.1 Dret a l’autodeterminació: acord de claredat

1.2 Drets civils i polítics: amnistia i llibertat

1.3 Diversitat i plurilingüisme: català i occità, llengües oficials

1.4 Drets fonamentals: llibertat d’expressió, privacitat i drets digitals

Programa Electoral Ahora Repúblicas (ERC/EH Bildu/BNG) - Europa 2024

2.9 Memòria contra la intolerància

3. Una Europa d’oportunitats per a tothom

3.1 El dret a la cultura

3.2 Educació per a tothom

3.3 L’esport per a la millora social

3.4 El dret a un habitatge digne

3.5 Joventut: el dret a emancipar-se

3.6 Els drets de la infància

4. Una economia pròspera

L’economia al servei del progrés compartit

4.1 Suport a l’economia productiva i a l’ocupació de qualitat

Programa Electoral Ahora Repúblicas (ERC/EH Bildu/BNG) - Europa 2024

Què proposem?

5.4 Mobilitat sostenible

Què hem aconseguit?

Què proposem?

5.5 Polítiques de residus

Què proposem?

5.6 Polítiques de l’aigua

Què proposem?

5.7 Biodiversitat i protecció dels hàbitats naturals

Què proposem?

5.8 Drets i benestar dels animals

Què proposem?

6. Europa al món

Drets humans, dret internacional i solidaritat

6.1 Prioritats i principis de l’acció exterior de la UE

Què proposem?

6.2 Relacions euromediterrànies i intern